Una nissaga familiar.

 Al conjunt de persones pertanyents a una mateixa família se'l coneix amb el nom genèric de nissaga, també podem anomenar-lo casta, estirp o llinatge. Generalment, s'empra més per a designar famílies benestants o influents en algun aspecte important, ja siga històric, cultural, econòmic, empresarial, social, polític o professional, que per nomenar aquelles altres més comunes, menys destacades o conegudes.

Els Fabregat, els Bellido, els Fabra, els Llopis, els Tirado o els Gimeno han estat al llarg dels segles, només unes de les diferents nissagues destacades del nostre poble; alguns dels seus membres han arribat "molt lluny". Voldria jo hui portar a la memòria una d'aquestes famílies ben castellonera.

Fa poc més de tres anys, la família Ros de Ursinos de gran renom a la nostra ciutat, i en nom d'aquella Ana Ros, representant dels hereus, va iniciar els tràmits amb la regidoria de cultura del nostre ajuntament, perquè el llegat de la família, un fons documental de gran interès històric, per haver desenvolupat els seus membres en diferents generacions, professions de prestigi lligades a l'arquitectura, la ciència o la cultura al nostre poble, passara a disposició de la ciutat.

Una donació que segons va publicar-se en el seu dia, estava conformada per un bon nombre de documents generals al llarg de la història des de l'època medieval fins al segle passat i que des de l'arxiu municipal castellonenc, els tècnics, havien d'encarregar-se de classificar, conservar, organitzar i digitalitzar, per ficar-la a l'abast de la ciutadania pel seu coneixement i investigació.

No sé si, a hores d'ara, s'haurà avançat poc o molt en aquesta tasca, però si hui porte a la memòria aquest fet és perquè tal dia com, un 9 de juny de 1877, fa 147 anys, un destacat membre de la família, el senyor Godofredo Ros de Ursinos Calduch, nascut a la ciutat l'any 1850, només amb 27 anys i una carrera d'arquitectura acabada dos anys abans a Barcelona, és nomenat arquitecte municipal a Castelló.

Un jove que havia de revolucionar l'arquitectura castellonenca, artífex entre d'altres moltes actuacions dels projectes del Teatre Principal i de la mateixa plaça de la Pau (1894), de l'església de la Sagrada Família a la Ronda Magdalena (1900) o dels edificis coneguts com a casa de les Cigonyes i casa Alcón, 1912 i 1913 respectivament, a la plaça de la Independència, edificis representatius del clar estil modernista valencià.

Casat amb Emilia Polo de Bernabé Joan, que va faltar l'any 1918, va morir a Benicàssim l'any 1924. El seu fill, Luís Ros de Ursinos i Polo de Bernabé, seguint els passos del pare també va ser arquitecte municipal, projectant entre d'altres els edificis del Sindicat Agrícola Sant Isidre, ja desaparegut o l'antic banc de Castelló, després de València i ara Caixabanc, a la porta del Sol, que per alguns anys va ser seu al primer pis de les oficines de la falange, la caserna de la policia Armada de la Ronda o l'edifici de l'antiga impremta provincial.

Un home implicat en la cultura de la ciutat, va arribar a ser, en les renovades festes de la Magdalena, president de la comissió de la gaiata 7, del 1947 al 1949 i impulsor de la proposta de subvencionar amb cinc mil pessetes a cada comissió de sector, per part de la Junta Central de Festes per promocionar la gaiata com a símbol local.

Com a obra pòstuma del senyor Godofredo cal mencionar l'església-convent del Carme, al raval de Sant Fèlix, de l'any 1929, aixecada sobre uns terrenys cedits l'any 1901 per Rafaela Martí Ros de Ursinos per a construir l'inicial convent de Sant Josep de les germanes carmelites descalces fins a l'any 1938 en què es traslladen al carrer del Governador, ocupant el convent els membres masculins de l'ordre.

Com a curiositat cal citar que el carrer on s'obri l'església, situat entre els carrers de Sant Roc i la plaça d'en Joan XXIII, tot i estar dedicat a la memòria de Luís Ros d'Ursinos per ser qui va donar l'hort per obrir el carrer, al raval sempre se l'ha conegut com "el carrer convent".

Una família, els Ros d'Ursinos, plena de valors i capacitat humana, que, anteriorment, el 2013, ja va fer donació, en aquest cas, a la Universitat Jaume I, dels béns bibliogràfics i documentals sobre física i química, d'un altre destacat dels seus membres, el professor Luís Ros de Ursinos; una col·lecció formada per més de 300 obres i material documental de gran valor per a la investigació.

Record especial hui, en aquest 147 aniversari del seu nomenament, per aquell arquitecte municipal, artífex d'obres de gran envergadura i interés històric-cultural que conformen hui en dia, la ciutat de Castelló i un fort agraïment per la generositat de la seua família envers la ciutat que el va veure fer-se gran.