La ciutat

La ciutat

dilluns, 10 de juny del 2024

Cinc valencians... a Brussel·les.

Ahir, tot i que no de forma majoritària, els espanyols vam anar a votar. S'havien de triar aquelles persones que, agrupades en partits, haurien de defensar al Parlament Europeu, el màxim òrgan legislatiu de la Unió Europea,els interessos nacionals, autonòmics, provincials i fins i tot locals en tots els àmbits polítics.

Encara que al segle XXI les distàncies entre territoris sembla que quasi no existeixen, a la vista de la participació Brussel·les sembla que queda molt lluny. Que no arriben a exercir el dret de vot més de la meitat dels espanyols amb dret a fer-ho, no és una bona notícia. Que els valencians en general i els electors de la nostra província, incloent-hi també els de la capital, ho hàgem fet en un percentatge una mica superior al 53%, encara que millora la mitjana nacional, tampoc ho és. Més de 440.000 castellonencs estàvem convocats, poc més de 231.000 vam exercir el dret, dels 112.000 a la capital, només 65.000 van votar.

Els vots a la capital han estat molt repartits, des del PP que va superar els 23.000 fins JUEX que tan sols va aconseguir-ne 10, els 34 partits "han mullat", tot i que molts dels vots, no han servit de res. En ser aquestes unes eleccions en clau nacional, només 9 llistes han aconseguit representació, 4 al País Valencià.

Dels 61 eurodiputats que calia triar, 5 han correspost a "valencians", el quart de la llista del PP, el senyor González Pons, les senyores Leire Pajín i Sandra Gómez, números 8 i 14 respectivament de la llista del PSOE, el senyor Diego Solier número 2 de la llista de Se Acabó la Fiesta,i el número 3 de Compromís-Sumar, el senyor Vicent Marzà.


I d'ells quants de Castelló?
Només un, l'eurodiputat de Compromís-Sumar; la resta, o són de València o de fora establerts al territori.

Del valencià González Pons, que des de fa 10 anys és europarlamentari, només destacar alguna de les seues darreres afirmacions: vull ser vist com a escriptor i no com a polític, o el Tribunal Constitucional és el càncer de l'estat de dret. No cal fer cap comentari...

De la senyora Pajín, valenciana d'adopció, veïna de Benidorm, que de ministra un dia (2010), va passar, tal vegada perquè la seua figura, sempre en boca de tots, va ser objecte de massa burles, a abandonar la política (2012), ara, dotze anys després torna i o fa per la porta gran; "ara vinc, ara me'n vaig..."

La senyora Gómez, exvicealcaldessa de València, va fer-se famosa allà pel Nadal del 2020 despertant la polèmica per la seua felicitació "Hasta Dios nació del coño de una mujer" i ara en ser elegida, afirma tancarà la seua etapa a l'ajuntament per representar a la ciutat de València, defensant el model de govern dels darrers hui anys, oblidant-se, o no, que es deu a la voluntat d'un partit...


El senyor Diego Solier
, el gran desconegut mediàtic del nou grup ultradretà SALF, por em dóna; un eurodiputat sense programa, que formant part d'una nova força, segons diuen busca només la desestabilització europea i "treure els draps bruts". De segur que donarà molt de què parlar en aquesta legislatura. D'entrada ja ha estat qualificat del "nou chiquiliquatre".


I com a número tres de la llista de Sumar, darrere de l'antropòloga i activista pels drets humans, Estrella Galán i de l'advocat català Jaume Asens de Comuns-Sumar ha obtingut acta d'eurodiputat el candidat castellonenc de Compromís-Sumar, Vicent Marzà.
Nacionalista convençut, exconseller d'Educació i Cultura amb el govern del Botànic, i que no ha tardat gens ni mica, en afirmar que la seua elecció suposa "tenir una via directa per defensar Castelló a Europa", deixant ben clara la seua prioritat i eixos de treball des del primer dia: accelerar l'eix mediterrani, impulsar l'intergrup de la indústria ceràmica, lluitar per la reducció de la jornada laboral i augment digne de salaris, impulsar mesures envers l'agricultura i la pesca, buscar posar en marxa normatives que milloren l'accés dels joves a l'habitatge, regular el turisme massiu amb criteris de sostenibilitat ambiental i, situar la proposta que el valencià siga declarat llengua oficial a l'àmbit de la Unió Europea, al costat de lluitar per una intensificació de la via diplomàtica per assolir la pau a Ucraïna i Gazza, la redefinició del pacte migratori europeu i l'enfortiment del control sobre el sistema financer i l'evasió fiscal.

Cinc valencians a Europa, tots cinc, no ho dubte, preparats per treballar. Però, tots cinc amb les mateixes ganes? Tots cinc amb idees clares? Tots cinc amb un full de ruta prioritari? Tots cinc treballant per Castelló? Vist el vist, trajectòries, projectes i programes, vosaltres mateixa...

1 comentari: