Diferent...

Dissabte dia de reflexió. Demà dia de vot, per elegir els nostres eurodiputats que a través del Parlament i de la Comissió Europea han de determinar les polítiques prioritàries dels cinc anys vinents a Europa, en definitiva cap on dirigir el projecte comú.

Hem sentit moltes vegades en aquests darrers dies, al carrer, als mitjans de comunicació o a través de "propagandes", que Europa importa, que el Parlament Europeu aprova lleis que ens afecten a tots, que tracten la majoria de les prioritats de les persones com el medi ambient, la seguretat, la migració, les polítiques socials, els drets dels consumidors, l'economia, la salut, l'educació i moltes més, i que el nostre vot és decisiu per influir en la decisió que es prenga.

Nou formacions polítiques espanyoles conformaven en aquesta darrera legislatura el conjunt d'europarlamentaris espanyols. Ara, segons publicava el BOE, són 34 les formacions que aspiren a tenir representació. Per la singularitat d'aquestes eleccions, amb menys interés que les generals o les locals i autonòmiques el nombre d'actes celebrat sembla ha estat menor, tot i que els dies de campanya ens han donat prou "la tabarra".

Se suposa que cada formació té el seu propi programa i que al llarg de la campanya els seus representants han explicat les "seues propostes" demanant-nos amb insistència el nostre vot. De veres? Allò de demanar el vot sí, però d'explicar les propostes molt poc. La meua sensació a hores d'ara és que, sobretot els dos partits majoritaris i Vox com a convidat, s'han dedicat a "atacar-se, difamar-se i escampar acusacions mútues", atacant la reputació personal, socavant la credibilitat i buscant aconseguir la desconfiança envers l'oponent. Ja va passar una cosa semblant en les darreres del 2019 i ha continuat passant en totes les que s'han anat fent després; tal vegada per això, el percentatge de participació en les darreres europees del 2019, no va arribar al 61%, sent quasi tretze els milions de ciutadans espanyols que "no van anar a votar".

Malgrat que la història sembla repetir-se, dijous passat vaig assistir a l'acte de tancament de campanya que al nostre poble va fer la formació Compromís-Sumar per acompanyar el candidat número tres de la llista general, el castellonenc Vicent Marzà que va estar acompanyat per Paula Espinosa, Maylis Robberg, Lorena López i Joan Baldoví.

Un acte diferent, sense "banderetes ni grans escenaris", però amb un candidat que va centrar les seues paraules no en la crítica directa i infame a l'adversari, sinó en presentar aquestes eleccions de demà com una oportunitat perquè l'esquerra valenciana puga, també des d'Europa fer front als dogmes que ens han portat a la realitat actual, l'empobriment del nostre camp, pesca i indústria, demostrant a la ciutadania que els governants actuals del País que, amenacen també de governar Europa, només han portat des que ens governen a casa, retallades, negacionismes i totalitarisme, que no ha estat un govern per les persones, censurant la cultura, odiant la diversitat i desmantellant els serveis públics sanitaris.

Els espanyols diem al dia de hui, l'anterior d'unes eleccions, siguen del tipus que siguen, la jornada de reflexió. Així ho van establir els mitjans de comunicació des de la transició democràtica, però també la tradició electoral del país al llarg dels anys.

Per tant, no puc demanar hui per ací el vot per aquest candidat "diferent", però sí que vull demanar-vos a aquells que açò llegiu que aneu a votar, que no us quedeu a casa, que és més que important fer-ho i que, quan aneu, penseu en tot el que proposa Vicent, que valoreu, a l'hora de ficar la papereta a l'urna, la seua proposta de fer política per Europa d'una manera "diferent", quan afirma que anirà, vindrà i lluitarà des de Brussel·les per allò que és més nostre, la promoció del valencià, la defensa de la sanitat i l'escola pública, la lluita contra el canvi climàtic o per aconseguir una transició ecològica justa que implica defendre les empreses familiars, els llauradors i els mariners, i fer-ho com ho ha fet en els darrers anys i ho continua fent ara, amb realitats.

Abordar els nombrosos reptes a què ens enfrontem no és cap nimietat i votar demà és la nostra manera d'influir en la direcció que es prenga, no perguem aquesta oportunitat i fem-ho, és necessari participar per a donar-li la forma que volem al nostre futur, ací a casa, a Europa i al món. Què tal si ho feu per una manera de fer política "diferent"?