Aforats

No fa massa temps que conec la paraula, he hagut d'incorporar-la al meu vocabulari, per no ser analfabet, però he de reconèixer que no ha estat, per mi, aquest, un vocable emprat, ni poc ni molt, simplement no ha format part del meu vocabulari habitual , per això, tot i que de segur és un vocable antic a la nostra llengua, per mi ha estat, com dic, el gran desconegut fins no fa gaire temps.

Puc comentar per aquells que, com jo, us diu poc la paraula, que a més a més del participi masculí singular del verb aforar, la parauleta és un adjectiu masculí, que s'empra, segons polèmic diccionari general de la llengua valenciana, per nomenar la persona a la que se li ha de concedit algun privilegi o exensió jurídica, generalment inviolabilitat i immunitat.

D'entrada sembla que les persones aforades hagen de ser tractades de manera diferent a la resta dels mortals, i això, de ser així, no penseu pot anar en contra d'aquell article de la constitució que diu que tots els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi cap discriminació ni per naixement, sexe, raça, opinió, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social?

Llig aquests dies que el nombre d'aforats a Espanya supera ja el de 10.000, dels quals el gros, 7.500 corresponen a jutges, magistrats i fiscals, la resta, més de 2.500 són polítics, ja siga membres del Govern, diputats, senadors o parlamentaris autonòmics. Molts, massa, per un país com el nostre, i més encara si ho comparem amb altres països de la UE on trobem figures semblants però amb un nombre molt més reduït.

Els darrers a incorporar-se a la llista, la Reina i els Prínceps d'Astúries, que a partir de fa pocs dies, passen a ser aforats davant del Tribunal Suprem. Clar i si en són tants, de segur que tots en coneixem algun, doncs per la funció que desenvolupen són, en molts casos, cares conegudes... Què és això que a un ministre, a un diputat, se'l preserve de ser jutjat com qualsevol altre ciutadà? En comptes de gaudir d'una jurisdicció privilegiada, aquell o aquella que es desvia del seu deure d'honradesa en l'exercici del seu càrrec hauria d'ésser jutjat per prevaricació.

Pense que l'estatut de l'aforat és un vestigi del passat i no té justificació hui en dia. Cal fer força per empènyer els canvis, si no volem que la brutícia ens ofegue i el sistema democràtic se'n vaja a “fer punyetes”, per no dir una altra cosa més mal sonant...