Setmana Santa, temps de peix...

Ho comentàvem l'altre dia entre els amics, a Castelló el comerç que es dedica a vendre peix i marisc es coneix popularment com a pescateria i no peixateria, doncs de la mateixa manera que en castellà el lloc on es ven peix, no rep el nom d'un derivat de “pez” sinó de “pescado”, es a dir del peix quan ja ha estat capturat i fora de l'aigua, pescaderia, en valencià i a Castelló, usem molt més la paraula derivada de “pesca” que no de peix, pescateria.

I parlàvem de la pescateria perquè tot i que que Castelló es fa gran i es transforma, encara poden trobar locals tradicionals, carnisseries, fruiteries, i com no pescateries, establiments on poder comprar peix fresc o congelat, sense haver-hi de fer-ho obligatòriament a les grans superfícies o “mercadones”.

Indrets que es resistixen a desaparèixer i que cada vegada costa més trobar-los. Feu un exercici i veureu com quasi us sobren dits a la ma per contar les pescateries que encara podem trobar als nostres barris, sense contar “les parades” de la peixateria del mercat central.

Ser comerciant pescater, vendre peix, ser independent, autònom, en un baix propi o llogat, és prou complicat. Cal anar amb furgonetes frigorífiques a la subhasta, aconseguir un bon preu, i amb un marge menut si volem no perdre els clients, vendre al detall. El seu horari per basar-se en la venda d'un producte fresc, de proximitat, que ix de la mar en caure la vesprada, és prou limitat, i a més a més requerix d'una habilitat i precisió per poder fer la neteja del producte, en funció del tipus de peix, la qual cosa, a més de temps, suposa tot un art .

A més a més algunes pescateries, al carrer de l'Alcalde Tárrega en tenim una com a mostra, han arribat a atendre dues i tres generacions familiars, despatxant a les àvies, després a les mares i ara, arribant a servir a les nétes, amb una relació quasi familiar.

A la pescateria del meu raval, s'han arribat a explicar les coses bones del dia a dia, casaments o natalicis, però també les dolentes, com malalties o defuncions, que tocaven de prop als propis pescaters com a la fidel clientela. Allí encara ara es palpa el bategar del raval.

És el petit comerç de subsistència, minorista pel consum diari, amb un aparador que fa goig i peix fresc que encara cueja, comerç basat en l'atractiu de l'eficàcia i la rapidesa, però sobretot en les relacions personals amb l'oportunitat de comprar peix fresquíssim, saborós i variat: rap, lluç, llenguado, salmó o orada i a bon preu. 

Ara, en temps de Quaresma, fregit, torrat o en cassoleta, el peix serà la base d'una alimentació saludable, no ens cal més per a xuclar-nos els dits !!! Pecat venial... arrelada tradició comercial, la de les pescateries de barri, que no hem de deixar perdre.