Un ou i un plàtan...

Així ha estat, ahir diumenge a Castelló va prendre protagonisme un ou, i a Vila-real un plàtan. Ou i plàtan llançats per dos anònims ciutadans, -supose no seria el mateix en les dues accions-, separades en el temps per unes 11 hores, contra dues persones, totalment diferents, un polític i un esportista, un governant i un futbolista. Dues accions totalment criticables, negatives, punibles, fruit de la impotència o de la desesperació.

A Castelló al matí es celebrava la convenció del partit del Govern, del Partit Popular, al Teatre del Raval i, un grup de manifestants, veïns indignats per la política oficial en relació a les prospeccions petrolieres front la costa castellonenca o el tancament de la ràdio i televisió valenciana, van encridassar el vicesecretari d'Estudis i Programes, i candidat que ocupa el segon lloc de la llista del PP al Parlament Europeu, el senyor Esteban González Pons. En un moment determinat, un dels manifestants, tot i la forta dotació policial que custodiava l'accés, va poder, -fruit supose de la seua impotència-, llançar-li un ou, que va impactar a la nuca del polític.

No ha estat, ni és, el senyor Gonzalez un polític per mi admirat. No el conec personalment, però les seues actuacions primer al front de les diferents Conselleries dins el Govern de la Generalitat Valenciana, i després com a Diputat Nacional mai han estat del meu gust. Serà la imatge externa que projecta, serà “la posse”, seran les seues manifestacions, les seues “perles”, no sé el que serà, però em sembla una persona cínica. No vull dir que m'alegre que “encertara el de l'ou” en la seua figura, però...

I més tard, en un escenari completament diferent, a l'estadi del Madrigal, a Vila-real, en el moment en què el lateral Dani Alves, jugador del F.C. Barcelona, a la recta final del partit,  anava a llançar un corner, un altre “tipo”, també supose en un atac d'impotència o desesperació, va llançar-li un plàtan, amb un lleig gest racista, però que el brasiler va contestar de la millor manera possible, plegant-lo de la gespa, pelant-lo i pegant-li un mos.

Dues accions lletges, la del matí al polític, la de la vesprada al futbolista. La del matí sense imatges, la de la vesprada captada per la televisió que retransmetia el partit. Sent les dues injustificables, de segur, que la del matí haurà suscitat entre el veïnat més somriures que la de la vesprada, i és que la política, a hores d'ara, porta “més conya” que l'esport i això que la lliga està al roig viu.

Com considere el racisme molt més perillós que el govern del PP, manifeste més el meu despreci envers la persona, -no puc dir-li aficionat-, que va llançar el plàtan, que contra aquell que va estampar l'ou al bescoll del vicesecretari, tot i que tampoc, el fet de llançar un ou contra qualsevol persona, siga de rebut, hi han, naturalment, altres mitjans...