Cartells, graneres, poals i cola...

El compte enrere ja ha començat. Ja al llarg del dia d'ahir les diferents seus dels partits polítics que volen ocupar seient a l'ajuntament i a la Generalitat, van tenir molta activitat, i els “coordinadors de campanya” treballaven a estall per aconseguir mobilitzacions i, en definitiva, captar l'atenció primer i sobretot el vot després dels ciutadans.

A la mitjanit va començar oficialment la campanya, donant-se el tret de sortida de la manera més tradicional, empaperant les parets de diferents llocs del poble, amb els cartells electorals, de manera que hui, als mitjans de comunicació veiem les tradicionals fotografies dels diferents candidats, subjectant cartells, graneres, poals i enganxant aquells amb la cola d'empaperar...

Vet per on un acte que, cas de resultar elegits, no repetiran cap altra vegada en els seus quatre anys de representació, va suposar les primeres fotografies de candidats, simpatitzants i voluntaris. Un gest fins i tot una mica ridícul per alguns i algunes que, vistes les fotos, no se'n surten en aquesta activitat manual.

Val que tant sols és un gest, no vol significar res més, però en aquest primer dia de campanya, cal recordar que són més que mai el nombre de “corredors” que prenen l'eixida i que, sembla, no hi ha en aquesta ocasió cap corredor destacat per damunt de l'altre, per la qual cosa, la carrera es preveu més renyida que mai.

Tots els qui fiquen la cara als diferents cartells s'hi juguen molt a la campanya, però sobretot aquells que volen ocupar la presidència de la Generalitat o la butaca principal de la Casa de la Vila, doncs el seu futur polític, en molts casos, depén i així ho saben, del veredicte de les urnes.

Voleu dir que una campanya electoral amb aquests inicis tradicionals val per alguna cosa? I més encara, voleu dir que una campanya electoral val en aquests temps de tanta tecnologia, per alguna cosa? Voleu dir que hi ha gent que votarà en funció del que veja en aquests quinze darrers dies?

Tinc els meus dubtes, i si els tinc és per què si veiem el que tots els líders dels diferents partits que es presenten, oferixen, tots, absolutament tots, ho oferixen, com sempre tot, tot i més. Cadascú es veu legitimitat per governar millor que l'altre i si no, només cal veure, les primeres manifestacions dels candidats....

Analitzem: El PP demana el vot per “no despreciar el creixement econòmic i social del país” i així Alfonso Bataller diu que “només ells faran el possible per què la recuperació arribe a tots els castellonencs”. Xé, si que són bons i tenen bons propòsits. I els altres, no buscaran també això?

El PSOE demana el vot per aconseguir que “el PP es regenere a l'oposició”, de manera Amparo Marco afirma que si confiem en ella i el seu equip “situarà el nostre poble en el mapa del creixement econòmic que es mereix, generarà treball i mantindrà un ajuntament transparent i amb una clara aposta pel benestar social”. Molt be, Amparo, bons propòsits també. No és això també el que diu vol fer el PP?

Des de Compromís, es demana el vot per “tornar les institucions a la gent del poble” , de manera que Enric Nomdedeu, cap de llista a l'ajuntament, vol governar per "aplicar un projecte rigorós, coherent, factible, pràctic, que resolga situacions problemàtiques, treballat i elaborat junt a associacions i veïnat per construir un nou futur per Castelló”. No vol també un nou futur el PP? I el PSOE?

Podríem seguir, la resta de candidats ens demanen també el vot per aconseguir “un canvi sensat”, “un canvi urgent”, o simplement “un canvi”...

Ai, Ai, ai... tots ho donen tot en aquests darrers dies, quinze dies de promeses, de mobilitzacions, de missatges, de nous i de vells partits, que es proposen una mateixa finalitat: convèncer els electors. Cap programa electoral sembla dir barbaritats, tanmateix després passa el que passa...

És possible que convencen algú, però és poc probable. Els ciutadans, si no tots, una immensa majoria, ho tenim ja clar. Cal veure persones, trajectòries, fets, accions i disposicions i no tant sols, promeses i promeses... Llàstima de diners gastats en aquests 15 dies que ben bé podrien anar a parar a un altre lloc. Jo, com de segur molts de vosaltres, ja ho tinc clar des de fa molt de temps i no em servix de res aquesta campanya, ni ara, ni abans. Sobra tota, des dels cartells, graneres, poals i cola, fins el bombardeig de la propaganda. Proximitat al poble i als seus problemes en el dia a dia dels 4 propers anys, eixe és el “compromís” que demane i espere d'aquells a qui donaré la meua confiança.