País de vergonya.

Estem a punt de superar el bell mig de la campanya electoral i el “galliner polític” sembla estar més que escarotat. Uns, els de sempre, contant-nos totes les meravelles aconseguides en els darrers anys, d'altres assenyalant tot el que s'ha deixat de fer i les greus errades comeses per aquells que ens hi han governat, aquells a qui vàrem donar-los la confiança, els de més enllà tractant de convèncer-nos que només ells són l'alternativa... Tots ens ho oferixen tot, tots plantejant-nos les millors opcions de futur...

I és que “la llengua no té os” i les paraules se les emporta el vent, per això la iniciativa duta a termini ahir mateix per qui ha estat diputat autonòmic valencià i candidat a ser-ho novament, el jove valencià de Canals, Francesc Ferri, crec ve a demostrar que, com diuen en castellà, “que una cosa és predicar y otra dar trigo”, va voler fer ell mateixa un viatge en transport públic, des de Vinarós a Oriola, per comprovar com allò que afirma, “greus carències en transport públic al País Valencià”, no és “un invent electoral”, és la realitat del dia a dia.

Per això va plantar-se ahir dijous a les 8:20 del matí a Vinarós, disposat a recórrer tot el litoral fins arribar a Oriola, per reivindicar amb més força que mai la necessitat d'una connexió més fluïda entre els pobles del nord i els del sud, i denunciar les carències que sofrim en transport públic.

Hi ha en aquesta campanya polítics que reivindiquen accions, tal vegada fins i tot incloses en els seus programes electorals, de decisió per polítiques sostenibles de mobilitat, o que prometen infraestructures de transpor públic, però després es desplacen amb vehicles particulars o oficials, doncs el moure's amb el transport públic que defensen no els ix a conter... Polítics de carreró.

En aquest cas estem davant un polític compromés que ens ha demostrat allò que afirma, que cal tota una odissea per creuar el nostre territori. D'entrada emprar 2 hores i quart i 7 euros per fer 80 quilòmetres des de Vinarós i arribar a Castelló en autobús, i que no hi ha servei de rodalies en connexió amb el nord. Des d'ací a Gandia, la comunicació millora, en dos serveis de rodalies-RENFE, Castelló-València,una hora i València-Gandia, una altra. això si 12 euros més. Portem 20 euros gastats i menys de 200 quilòmetres fets

A partir de Gandia el desplaçament novament amb autobús. Gandia- Dénia 30 quilòmetres sense tren i una hora més. Cal després emprar el TRAM, Dénia-Benidorm-Alacant,(quasi 3 hores més) la Xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat.i algun tren regional de la xarxa estatal per continuar el viatge. Si es torna a emprar l'autobús: Alacant-Orihola, una hora més a afegir. L'hora aproximada que va arribar el diputat Ferri a Oriola, amb enllaços i retards, les 11 de la nit. 300 quilòmetres 15 hores, per no parlar dels més de 40 euros invertits. Com ho veieu?

Un temps absurd i més encara si admetem que la rendibilitat de la xarxa de l'Alta Velocitat Espanyola, prioritària dels darrers governs estatals i autonòmics, ha resultat tot un fracàs econòmic, tant els serveis que connecten Madrid amb la costa com els de castella.

Cal defensar un Pla de Mobilitat que vertebre el nostre territori de nord a sud, interior i costa, que respecte el territori i el medi ambient i siga accessible i útil. No és de rebut que a dia d'avui, es tarde menys en anar de Madrid a València que de Vinarós a Castelló.

Alta velocitat sí però, primer, bones connexions de rodalies entre comarques del nostre territori. No estem demanant massa. No és de rebut que al segle XXI, al 2015, siguen necessàries vora 15 hores per aconseguir recorrer, emprant el transport públic, els aproximadament els 300 quilòmetres que separen la capital del Baix Maestrat de la Vega Baixa.

I el millor de tot, no són paraules, són fets demostrats ahir mateix i, gràcies a fer el recorregut per la costa, que si s'hagués triat l'interior hauria costat més d'un dia. País de vergonya. Polítics com aquest és el que necessitem.