El dia després

A més a més d'un programa de futbol que emetia Canal+ allà per la dècada dels 90 del segle passat, creat per l'ex-fuboblista Michael Robinson, i que va tenir continuïtat per molts anys, i que desconec si encara continua, que es centrava en l'anàlisi de les situacions curioses i amb reportatges desenfadats del que havia passat als camps de futbol només unes hores abans, i del títol d'una pel·lícula americana de 1983 dirigida per Nicholas Meyer, guanyadora de dos premis Emmy, que narrrava els devastadors efectes d'un holocaust nuclear en un xicotet poble nord-americà, avui es, també per a mi i supose que per molts altres veïns de Castelló i de la resta del País, que directa o indirectament vam estar lligats ahir a les eleccions, el dia després d'aquestes, i fonamentalment, el dia després de la debacle del Partit Popular a Castelló, que com diu en un titular un diari local, deixa després de 24 anys, Castelló en mans de l'esquerra democràtica.

Malgrat que el Partit Popular ha tornat a ser el partit polític més votat, la pèrdua considerable de vots i per tant de regidors, obre les portes a un nou govern municipal a Castelló on, a més a més de Bataller, l'alcalde derrotat, i la pèrdua també de regidors de l'altre gran partit, el PSOE, amb la irrupció amb força de Castelló en Moviment i la pujada espectacular de Compromís, tots tres considerats partits de l'esquerra, fa previsible, si hi ha entesa, un “canvi de color” en el palau de la Plaça Major.

Dificil ho té Bataller amb la pèrdua d'alguns dels seus “puntals” de qui mai s'esperava no tragueren acta de regidor, difícil serà plantar “batalla” a “Marco” si aquesta aconseguix unir-se a “Nomdedéu” i “Del Senyor”. “Si Déu i el Senyor entren al mateix Marc, aleshores i amb total seguretat, res pot rascar ni batallar Bataller”.

Sembla un joc de paraules casual però té un gran transfons. S'ha acabat el bipartidisme a la capital de la Plana i tot i que també Ciutadans ha tret tallada, aquest, per la composició del propi consistori, serà el convidat de pedra. “Gavalda” amb sis regidors, a priori, no té cap possibilitat de tocar el govern municipal amb pactes, i per tant, només aconseguix, que no és poc, el benefici que li dona la tendència a l'alça de la seua formació a nivell general i a rebuf d'aquesta entrar al Palau municipal, a Ca la Vila.

No són gent d'església, però seran capaços Nomdedéu i Del Senyor d'arribar a conformar un govern estable amb Marco i aconseguir un govern de progrés? La base del canvi passa pel debat i la negociació, i la socialista no deixa des d'anit de repetir que “Castelló ha votat el canvi”, i aquest passa necessàriament per un entente entre PSOE+COMPROMÍS+CASTELLÓ EN MOVIMENT, ja que inclús un hipotètic i llunyà acord PP+CIUTADANS, que abans ahir era difícil i hui, després de les declaracions de l'alcalde Bataller anit mateixa, al parlar de lo injusta que sol ser la política, afirmant que Ciutadans aconseguix 6 regidors sense presentar programa, és més que impossible.

Ara toca pactar i governar tenint en ment que allò que el poble hem manifestat ha estat la voluntat de tenir un ajuntament transparent, honest i progressista, i per aquells que pensen que açò ja ho era l'ajuntament de l'equip de Bataller, que han estat i seguixen estant molts, dir-los, que tal vegada tenien raó, però calia ser ho més encara, i ara tenen, els de sempre i els nouvinguts, l'oportunitat de demostrar-ho amb la magnífica gent que conformarà el nou consistori per aquests propers quatre anys, gent que ha de començar en algun cas i continuar en uns altres, deixant-se la pell pels veïns i el poble.