Peanya i himne

Ahir va ser festa grossa a Castelló, però el calendari ha volgut que tot just hui, però de 1924, tinguera lloc l’acte central de les festes marianes del Lledó, la coronació de la Verge i patrona. Podriem parlar dels molts actes que van celebrar-se al voltant d’aquella coronació en època de la dictadura, però em centraré en dos que, em criden més l'atenció i que han servit per donar títol a aquest comentari.

La peanya processonal de la Verge: És veritat que es tracta d'una obra important, que data del 1909, obra de l'escultor Tomàs Viciano Martí, una peça molt especial del ric patrimoni de la ciutat, de poc més d'un metre d'amplària, per un d'altura i un de profunditat, no massa gran, com tampoc ho és la imatge que sustenta, tot i que el conjunt amb els dos àngels i el núvol sobre el que descansa la Verge, pot tenir el seu pes.

Crida l’atenció observant les moltes fotografies que van fer-se de la processó, que la peanya de la Verge fora portada tant sols per quatre llauradors i sense tant gran boat com és fa ara, que sembla que hi ha fins i tot “topetia” per ser “barrero”.

Ara, des del 2005, prompte es compliran 10 anys va nàixer com associació religiosa “Els barreros de la Mare de Déu del Lledó”, amb estatuts i reglament, on a l'article 2, com a curiositat, podem trobar els criteris per confeccionar la llista de portadors, en percentatges de portadors triats pels president de la Confraria (20%), socis que no hagen portat la peanya mai (30%), i resta de socis que hagen portat la peanya en menys de tres ocasions (50%). Fins i tot podem trobar una pàgina web BARREROS, que malgrat no estar actualitzada, presenta dades del 2012, on podem llegir els estatuts, la història, el reglament i fins i tot llegir el “cant del barrero” de l'amic i poeta Vicent Jaume Almela.

Millor ara? Millor abans? Cadascú pot opinar lliurement. La meua… 4 em semblen pocs…  24 en són massa, al cap i a la fi, una peanya tant sols és, per definició, una base per col·locar al seu damunt la imatge.

I si la peanya i els seus portadors em donen molt que pensar, també l'existència d'un himne estrenat tot just hui fa 91 anys, el de la Coronació, amb lletra del comandant Pablo Tellado, que crec va ser afusellat a l'Alcora, i música d’un altre militar, García Ribés, himne que no assolí el caliu popular malgrat tenir fins i tot 50 dies d’indulgència per aquells qui el cantaren amb devoció, i prompte, per circumstàncies estranyes va caure en l’oblit.

Resulta curiós que essent fàcil trobar estampes antigues i actuals amb la lletra de la Salve, en les seues diferents versions, o dels gojos, no ho siga trobar la lletra de l'himne, de manera que hui  quasi ningú el recorda ni el coneix, tal vegada per què diuen que la seua lletra és excessivament militar i bel·licista, massa exaltada i que acabava clamant fins i tot morir per la Verge.

No he pogut fer-me de cap manera amb aquella lletra, com a molt us puc deixar un enregistrament de la música, per part de la banda municipal que he trobat d'un programa del recordat Quiquet de Castàlia, el castelloneries 463, del 27 d'abril de 1974 CASTELLONERIES

Amics, hui, història i curiositats del dia de la coronació de Santa  Maria del Lledó.