Sentiment, devoció, tradició i festa de tot un poble.

Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l’amor nostre Senyora,
Mare de Déu del Lledó.

Primer cap de setmana de Maig, és impossible no fer cap referència a aquesta festa tant nostra que en aquests dies vivim amb sentiment i devoció. Castelló es prepara per retre homenatge a la seua patrona; els castellonencs celebrarem hui, demà i demà passat, els actes principals de les festes de la Mare de Déu del Lledó, un dels festejos més importants que viu el nostre poble al llarg de l'any, juntament amb la setmana de la Magdalena.

Al sentiment, tradició i festa mescla d'un fervor popular que venint de l'antigor, mai s'ha de perdre, cal afegir el compromís d'involucrar cada vegada més a les generacions més joves per tal d'assegura la seua pervivència.

Tradició que ve de lluny i que ha d'anar més lluny encara, sentiment i devoció que es fan visible als diferents actes programats, lúdics, religiosos o profans, manifestació del compromís i participació de tot un poble envers la seua patrona.

Però, on rau la força inabastable que està al substrat de la festa? Qué són pels castellonencs en realitat les festes de Lledó? Són per damunt de tot, culte a la Patrona? Són festes del goig de la Primavera? Aquestes i altres preguntes em fan reflexionar una mica hui, en aquest matí assolejat de maig...

La meua participació als actes de Lledó, em fa sentir la sensació d'estar formant part d'una tradició, però a la vegada la festa no crec siga tant sols tradició. Les tradicions ens marquen el camí a seguir però la llibertat individual fa que cadascú les visca a la seua manera, al seu estil.

Quin és l'estil majoritari de viure la festa del Lledó al segle XXI? Cambreres, Perot, Barreros, Pal·liers... formes de religiositat importades, mantingudes, creades, aparegudes, evolucionades..., tot degut a que el paper de la religió dins les societats, també la castellonenca, ha canviat dràsticament en els darrers anys.

Tanmateix i amb la presència constant de l'evolució, la religiositat a Lledó, la tradició, la devoció, seguixen sent uns fenòmens presents a Castelló i a les vides dels castellonencs, manifestada en una alta estima per la patrona, de manera que la religiositat a Lledó és, al segle XXI, un fenomen actual que seguix generant canvis, que mou persones, que incidix en la presa de decisions, que està en l'espai públic, al dia a dia dels veïns.

I com a curiositat cal destacar que a la vegada que la religió al món occidental ha deixat de ser una vivència amb fort accent comunitari, per convertir-se en una experiència essencialment individual, cada any augmenta el nombre de persones en els actes que es celebren en honor de la Verge del Lledó al nostre poble, ara, en aquesta setmana gran i al llarg de tot l'any, només cal observar com el camí del Lledó és, dia si, dia també, un anar i vindre continu de gent que acudix a l'ermitori.

Quin percentatge de persones arriba a visitar la basílica, a pregar davant la Verge i amb quina intenció, això entra dins el cor de cadascú. Ahi no em ficaré. Com deia al començament aquestes línies tant sols són reflexions en veu alta d'un castellonenc el dissabte de festa grossa mariana.