2-20-200-2.000, aquesta seqüència
de números de segur que no us dirà res a aquells que açò llegiu, però per mi,
serà casualitat, però marca i molt, en dos situacions completament diferents, i
que voldria comentar.
Dos blogs he creat al llarg de la
meua vida de blogger, el primer va nàixer l'1 de març del 2007 i va tindre una
llarga vida fins l'1 de maig del 2014, estava allotjat al servei municipal
“bloggeate” de Castelló. El segon, aquest que ara esteu llegint, nascut el 19
de març del 2014 i que gràcies a tots vosaltres continua viu.
Vint... de maig, hui mateix,
dimecres, dia 140 de l'any i festivitat entre d'altres de Sant Bernardí de
Siena, frare franciscà, considerat el més gran orador del seu temps i que va morir
tal dia com avui però de 1444 i que va fer veure el rostre del diable a uns
feligresos que vivien del vici i en pecat, dient-los que es miraren els uns als
altres. Sobren més paraules...
Dos-cents, aquest és el nombre de
comentaris que “he penjat” en aquest “després de 7 anys”, concretament 141 en
el 2014 i 59, amb aquest, en el que portem de 2015. Dos-cents escrits on he
intentat tractar, sempre des del respecte, temes molt variats i directa o
indirectament relacionats amb el meu estimat Castelló.
Dos-mil, es diu de seguida, és el
nombre de post i de dies, -tinc per costum escriure una vegada al dia-, en què
he dit la meua, si sumem els dos blogs, mil vuit-cents al primer, i els
doc-cents d'aquest, en un total de 3.002 dies.
I fet aquest comentari, sobre les
“casualitats del 2 i del 0”,
ara voldria reflexionar una mica en veu alta sobre, al segona situació on
aquests números també són interessants, es tracta de les enquestes d'intenció
de vot que tant s'han prodigat en els darrers dies.
Malgrat la discrepància de
resultats, totes elles presenten una coincidència, el percentatge elevat, entre
el 25%-35% d'indecisos, un nombre suficient per capgirar qualsevol pronòstic
sobre el vot real o inclús sobre els resultats de les pròpies enquestes.
Conclusió directa, es tant
canviant la realitat sociopolítica d'aquest moment que sembla no hi ha
tendències generals consolidades, o el que és el mateix, tot fa indicar que no
hi haurà majories absolutes, i que serà molt difícil arribar a pactes de
governabilitat, per la qual cosa pot donar-se el cas que, celebrades les
eleccions hi haja governs municipals en minoria, i això, voleu dir que és
profitós per un poble?, voleu dir que és beneficiós per una autonomia? Vegem
que està passant al Parlament andalús...
La nit del proper diumenge, vet
per on, caldrà estar molt atents al recompte del vot, i de segur, que 2, 20,
200 o 2.000, altra vegada els números amb què encapçalava aquest escrit, tot i
que ara com a paperetes dipositades a les diferents urnes, seran més que
suficients, en alguns casos, per donar com a vencedors a aquells de sempre o a
qualsevol de la resta d'aspirants. Futur incert el que sembla tindrem a les
properes setmanes...
A dos dies, altra vegada el 2, del
final de la campanya i a quatre del 24-M, la realitat es presenta més convulsa
que mai, molt diferent a altres moments electorals que hem viscut al nostre
poble. L'element clau per finalment decantar la decisió d'aquest 25-35%
d'indecisos, hauria de ser una informació ampla, clara i objectiva, i això,
després de10 dies de campanya, sembla que una immensa majoria de partits, no
tots, no ho tenen gens clar encara.
Difícil papereta es presenta per
aquells que opten a alcalde, regidor o diputat en qualsevol demarcació, difícil
ha de ser ordenar i governar pensant en la utilitat per tots, si la confiança
no és majoritària com s'intuïx. Per pensar-s'ho, no us sembla? Ho tenim a les
nostres mans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada