Embolic al reial casino

 Sembla el títol d'una pel·lícula però no és així, un veritable “embolic al casino” és el que va produir-se la nit d'ahir al Reial Casino Antic de Castelló, quan en l'Assemblea General convocada per la junta directiva d'aquesta institució per presentar i aprovar els comptes de l'exercici del 2014, els socis van rebutjar per majoria la seua aprovació.

No sé quants socis té en l'actualitat aquesta institució social castellonenca hereva del primitiu “Casino de Castellón” fundat el 1814 pel Baró de Benicàssim i que va constituir-se des dels seus inicis com a principal focus del moviment social i cultural de la creixent burgesia castellonenca, fet que per l'impuls que prenia l'associació el 1865 va haver de traslladar-se des de la seu primitiva al carrer de Cavallers, a un antic edifici del segle XVIII, el palau d'En Francisco Tirado, a la Porta del Sol, espai amb molta més capacitat i aire de casa de camp.

Eren temps gloriosos i el 1923 en ple desenvolupament de la institució, es reforma l'edifici, amb una nova disposició interior i una important actuació exterior, donant lloc a l'edifici que tots coneixem, que tindrà la seua darrera reforma, la que arriba fins avui, l'any 2003.

Als anys anteriors i posteriors a la guerra civil i en els primers de la transició democràtica, el casino, va ser el lloc d'oci “dels rics de la vila” i als seus salons van celebrar-se incomptables esdeveniments privats, també algun de públic, pocs, reunions, banquets i presentacions en societat, adquirint i augmentant el caràcter senyorial impulsat per la presència en els seus salons del propi rei Amadeo I de Saboia, la infanta Isabel “la xata” o escriptors com Azorín, Lorca, Galdós, a més a més d'actors i actrius de fama nacional.

Per això i pels 200 anys de la seua existència, el juliol de l'any passat l'actual junta directiva encapçalada pel seu president el senyor Victor Arandes, recolzat pel vicepresident, secretari, vicesecretari, tresorer, comptador i vocals, va sol·licitar que sa majestat el flamant rei d'Espanya Felip VI, concedira a l'entitat el títol de Reial, a la qual cosa va accedir uns dies abans del Nadal passat, constituint, en paraules de l'encara alcalde Bataller, “un lujo, un privilegio, un honor y un prestigiio” que fora la primera institució de la província a la que el Rei donava aquesta concessió.

Però sembla que allò només era un maquillatge i que els problemes que la institució arrossegava, no van frenar-se, i malgrat que en els darrers temps hi haja hagut una major obertura, en aquests moments tal i com veiem al seu web CASINO fer-se soci del casino no és gens econòmic, 35 euros/mes per família, fa que el grup de socis encara podem dir està format per “gent econòmicament estable” i sense problemes econòmics.

Tot i això, com deia al principi, els compters presentats per la Junta directiva no van ser ben vistos pels socis assistents a l'assemblea i van ser rebutjats per la majoria del socis. Com a conseqüència de la seua no-aprovació, avui mateix la Junta directa en bloc, des del senyor Arandes, president, fins el darrer dels vocals, el senyor Suarez, han presentat la dimissió, fent necessària la convocatòria d'eleccions per designar una nova junta.

Davant aquests fets, jo em pregunte: què dirien els compters que no s'han vist clars i nets pels socis? I justament, quina casualitat, els de l'any del bicentenari, els de l'any “reial”, i més encara, hi haurà candidats a formar part d'una nova junta?

Siga com siga, “l'embolic al casino està servit”, malgrat el privilegi que suposa disposar al centre de Castelló de sala taurina, biblioteca, audiovisual, ordenadors, sala de jocs socials, de bridge, de billar o de reunions, que naturalment tenen un manteniment, uns costos, però que sembla els propis socis no ho veuen clar... Algú, com diuen al meu poble, haurà estirat més el braç que la màniga?

Dificil ha de resultar rescatar la singularitat d'una bi-centenària instititució si els euros, si “la pela” no està clara ni pels propis socis i difícil més encara aconseguir amb aquests embolics socis joves, per més que vullguen llevar-li l'etiqueta d'elitista.