A l'explanada de la basílica de
Lledó i després que l'any anterior es fera a la plaça Major per allò de tenir a
la Verge al poble, va celebrar-se la 46ena serenata a la Mare de Déu, seguint
un acurat guió poètic i amb intervenció central de la Banda Municipal de
Música, la Colla de Dolçainers i el grup de l'Escola de Dansa de Castelló,
presentant com a remat un esplèndit espectacle pirotècnic, un acte que va congregar un bon
nombre de veïns, que aprofitant la bonança de la nit, van acudir a la cita amb
la Mare de Déu.
A la vegada, a la plaça Major de la festa de la Rosa. Es tracta del certamen, el més
antic de tots els que a la ciutat es convoquen, tradicional i emotiu, en el que
diferents grups de rondallers, aficionats a la cançó de serenata, es reunixen
per oferir el millor de si mateix al públic congregat al voltant de la plaça i
que, després, i al llarg de tots els dissabtes del mes, repartiran les seues
romàntiques cançons per tots els racons del poble a peu de balcó de les núvies,
esposes o mares, però que, només aquesta nit, primer dissabte de maig, poden
escoltar-se tots junts, un darrera de l'altre.
Dos actes que, arrelats al poble,
es veuen confrontats l'un amb l'altre per coincidència de dia i hora i que
generen malestar entre els castellonencs per haver de triar, quan en realitat
ens agradaria poder acudir a totes dues convocatòries.
No es tracta de buscar culpables,
no es tracta d'acusar ni a la Confraria, ni a l'Ajuntament, però caldria buscar
un “entente cordial”, una relació amistosa, un pacte, un acord, que facilitara
un apropament entre les parts i beneficiara totes dues institucions, no
restant-li públic l'una a l'altra, i que a la vegada, fera que no s'hagués de
triar, més encara tenint present que , la Serenata a la Mare de Déu, més recent
que la pròpia festa de la Rosa, va nàixer quasi de manera espontània, aquell
any de 1970 quan la Rondalla Els Llauradors després de participar en el
certamen municipal, va decidir en bon criteri, fer la primera ronda a la Verge
a la seua ermita i any rere any ha anat a més i, en l'actualitat, com va
comprovar-se anit mateix, són molts els castellonencs que hi participen i més
encara els que la contemplen.
Pensava jo fa unes setmanes que,
aprofitant la circumstància que ens oferia el calendari aquests primer cap de
setmana de maig del 2015, en què divendres era festiu, s'arribaria a un acord
i, un dels dos actes, es celebraria la nit del divendres mentre l'altre es
faria la del dissabte, i que tots dos podrien tenir el mateix públic, de manera
que els castellonencs gaudiríem, sense haver de triar, de les dues
manifestacions culturals. La solució es veia prou fàcil, però tot i això, no va
programar-se així, i novament la coincidència va tornar a donar-se.
Davant aquesta situació em
pregunte: degueren arribar a reunir-se els programadors de l'ajuntament i de la
confraria? De segur que no; i si ho van fer, com és que no van arribar a cap
acord?, haurà cadascú actuat per lliure, sense pensar en l'altre a l'hora de
programar? De segur que sí. Qui ha eixit perjudicat? La Confraria?
L'Ajuntament? La Junta de Festes de Castelló o el Patronat de Festes? No, el
poble, el veïnat i els forasters que ens visiten. Bonica imatge d'unitat i
cultura !!!
L'any 2016 al ser any de traspàs,
el primer dia de maig és diumenge 1, i el primer dissabte el 7, de segur que molts
castellonencs veuríem amb bons ulls, la serenta per l'1 i el certamen pel 7. Es
podria arribar a un acord? Tenen tot un any per rumiar-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada