Hui 9 d'abril és Diumenge de
Rams, pòrtic de la Setmana Santa, dies en els quals per molts de nosaltres,
s'entrecreuen dos sentiments, el goig de veure Jesús primer aclamat i després
glorificat i enmig crucificat. Avui l'alegria fa que a la nostra ciutat i a
moltes altres ciutats i pobles, es sacsegen rams, palmes i palmons al vent i es
traguen al carrer diferents processons.
Branques de llorer i
d'olivera conformen els "rams" humils, fulles de palmera preparades
per no rebre l'acció de la llum i esdevingudes grogues, palmons, juntament amb
fulles trenades amb filigranes, seguint un procediment semblant al de la
cistelleria, palmes, constitueixen els elements artístics, "rams",
amb els que es rememora l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.
S'ha perdut i molt el sentit
de viure aquests dies ja no tan sols com a record del passat, si més no també
com a esperança de futur. La Setmana Santa a l'inici de la primavera, es viu
cada dia més com a periode de vacances no formant part de molts veïns entre les
seues prioritats fer res relacionat amb la religió, aprofitant aquests dies per
a viatjar, desconnectar o simplement quedant-se a casa però gaudint de xicotets
grans luxes...
La benedicció de palmes i
rams d'olivera, la curta processó i la missa amb música de la rondalla Els
Llauradors han donat el tret de sortida a les celebracions "de
Passió" que a Castelló tenen un nom propi, la "Capella de la
Sang". Venen dies de molt de treball pels confrares. Des de hui fins al
Dijous Sant el reduït espai de la capella es transforma per preparar les
diferents imatges dels passos processionals que desfilaran pels carrers
l'endemà en l'única processó que des de temps antics es manté al nostre poble,
el "Sant Soterrar" o processó del silenci.
Però realment és aquella una
processó de silenci? Tal vegada haja arribat l'hora de permetre una nova
processó al marge de la del Divendres, mantenint aquella amb el seu sentit i
singularitat cultural i religiós de sempre, amb un públic devot i fidel, tal
vegada minoritari, però amb un fort sentiment religiós, i afegir-ne una altra o
altres conformades per les diferents confraries que, amb el pas del temps han
anat unint-se a la processó del Soterrar i que, l'han omplida de despropòsits i
el que és més greu, difuminant l'estètica barroca que la caracteritzava.
Els tambors i bombos donen
espectacularitat però no són propis del Sant Soterrar castellonenc, tampoc les
cornetes ni tambors han estat tradicionals a la nostra processó i menys encara
la desfilada d'homes vestits de militars que fan escarafalls amb les seues
armes, l'espectacle d'alçades i baixades a pols de les peanyes o els crits i
dedicatòries d'algun capatàs de qui no se sap ben bé si fa mofa dels capatassos
andalusos o una dolenta emulació dels mateixos.
Tot i això i veient el riu
de gent i els aplaudiments que moltes d'aquestes manifestacions porten
associats cal preguntar-se si no seria millor processonar les diferents
confraries pels carrers de la ciutat en altres dies donant més protagonisme a
aquests que el busquen...
Però tornem al dia d'avui,
us heu fixat que aquest matí han sonat les campanes del nostre campanar
municipal? Han voltejat i repicat en honor del dia. No ho feien des del passat
19 de març, dia de la romeria a la magdalena i no ho tornaran a fer fins al
proper dia 29, vespra de la festa de la Mare de Déu del Lledó. Que vol dir
això? Que hui, malgrat el folklorisme que envolta el dia i la setmana que
encetem, encara és per la nostra ciutat un dia gran, un dels 10 dies en què al
llarg de tot el 2017 tindrem "toc manual de campanes", senyal de festa
grossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada