Ulleres negres...

El diccionari el defineix com a tendència excessiva envers la cosa prohibida, provocat per allò que guarda alguns trets de misteri i sembla inescrutable, allò que no encaixa en els estàndards habituals, estic parlant del "morbo" o si voleu del maquiavel·lisme o de la truculència.

I això és el que ha despertat, per molts anys, entre aquells que no el tractàvem sovint la figura de qui fou el més conegut en l'àmbit popular dels polítics castellonencs i president de la Diputació entre els anys 2005 i 2011, el senyor Carlos Fabra Carreras.

Morbo provocat per "l'ús continuat d'ulleres negres", de sol, fosques, que acostumava a portar, no per protegir-se els ulls del sol, sinó per tapar, per dissimular, allò per tots conegut, el resultat d'un accident infantil, quan va perdre un ull jugant amb el seu germà amb unes tisores.

Diuen aquells que el coneixen bé que mai va voler col·locar-se una pròtesi ocular, un reemplaçament estètic de l'ull, un ull de vidre i que es resignava a amagar la deficiència darrere les ulleres. Fins i tot "es veu popular" una anècdota al voltant de les seues ulleres amb l'expresident Aznar que, sent amics com eren, en una ocasió va demanar-li per què mai se les treia, i es conta que Fabra va accedir i traient-se-les va mostrar l'ull desvalgut.

I si parle de tot açò hui és perquè l'ABC, el 20 minutos, L'Economista, Expansión, La Vanguàrdia i El País, diferents emissores de ràdio i tota la premsa local, Levante CS, Mediterràneo i El Mundo Castelló al Dia, en definitiva tots els Mitjans de comunicació més importants del País, es fan ressò d'una notícia "morbosa" referent al senyor Fabra que, recordem, des del desembre del 2014 està a la presó condemnat a 4 anys per diferents delictes fiscals, i que en l'actualitat es troba en règim de tercer grau, o règim obert, primer pas envers la reinserció, el que li permet una certa semillibertat; notícia que no és altra que la publicació aquest passat dilluns al seu compte personal de Facebook d'una fotografia en la qual ens sorprèn amb un notable canvi d'imatge, on a més a més de veure's molt més prim i canós, se'l veu, per primera vegada, sense les seues "fosques ulleres".

Un canvi físic i sobretot d'imatge de la qual es dedueix que, tal vegada, el seu pas per la presó unit a què en l'actualitat la majoria de les pròtesis oculars es fabriquen amb nous materials molt més semblants a l'ull humà i menys o gens agressius, amb adaptació personalitzada al pacient, l'han fet decidir-se per col·locar-se l'ull de vidre.

Ara de segur que veurà el món d'un altre color, d'una altra manera, molt més clar, amb els problemes i les preocupacions molt més a la vista, sense que se li escape cap detall i no podria ja quan el seu interlocutor li resulte avorrit o menyspreable, llançar-li una indiscreta mirada...

O tal vegada aquest canvi de "look" estiga del tot estudiat, aquest deixar enrere un dels seus elements més distintius i característics, siga en definitiva una metàfora del seu canvi de rumb personal.

Es diu que té enllestit un llibre de memòries, fins i tot va arribar a publicar-se el possible títol "Celda 114", que ha estat escrit per Jesús Montesinos i que a hores d'ara s'està barallant presentar-lo aquest maig, en poques setmanes i a ·"La Bohemia", un espai cultural castellonenc d'iniciativa privada que ha estat impulsat per Manu Vives, que serà casualitat, o no?, va treballar al gabinet de premsa de la Diputació quan Fabra era president.

No serà tot màrqueting? No serà aquest canvi d'ulleres un gest de Fabra per, cridant l'atenció local, provincial i fins i tot nacional, satisfer les seues necessitats d'augmentar els bens i guanys? No serà aquesta nova imatge del senyor Carlos Fabra fruit d'un procés de planificació, distribució i promoció per què la seua "tornada" a la vida local siga per ell del tot satisfactòria? Digueu-me si voleu malpensat, però...