La ciutat

La ciutat

dijous, 13 d’abril del 2017

Dijous Sant.... Quin calvari!!!



També m'agradava "clar i net" com a títol d'aquest post de hui, per la similitud fonètica de "clarinet" aquell instrument de vent, de fusta, de canyeta simple, del qual l'indirectament protagonista de les meues reflexions, és un reconegut virtuós. Tenia els meus dubtes per quin decantar-me, finalment ha pesat més per allò que el comentari, mesurat de l'actualitat gira al voltant de: "Quin desastre, aquest calvari, si vols que te diga la veritat, del destí?, de qui sap què?, tots vivim sense comptar-hi".

Al llarg de la meua feliçment acabada vida professional, vaig haver de passar, per aconseguir una estabilitat laboral, per dues oposicions. La primera, allà pels anys 70 del segle passat, lliure, oberta, general, on els coneixements i la sort, no sé si primer els uns i després l'altra o a l'inrevés, van fer-me mereixedor d'un lloc de treball fixe i estable amb dura competència amb companys i coneguts; la segona, una vintena d'anys després, per millorar la categoria professional, a la que novament calia enfrontant-se a altres companys, demostrar nous coneixements, i comprovats aquests, afegir després "els mèrits". Eren les regles de joc, que malgrat la incertesa fins als darrers moments, han estat considerades "justes".

Per això "veig normal" que per accedir a un lloc de treball "oficial", a una plaça fixa, siga del tipus que siga i de l'administració nacional, autonòmica o local, "l'oposició lliure" d'una banda i superada aquesta el "concurs de mèrits" per l'altra, siga el procés més just i adient.

Partint d'aquestes premisses, no entenc gens ni mica, la postura mantinguda pels regidors del Partit Popular i Ciutadans, de l'ajuntament de Castelló, de rebutjar la proposta de l'equip de Govern de cobrir mitjançant un concurs públic i obert, "una oposició", la plaça de director titular de la banda de música municipal.

Vull entendre que si al PP i a Ciutadans, se'ls hi han unit en el seu rebuig els sindicats representants dels "treballadors municipals", aquests ho facen per considerar que el sistema de "promoció interna" puga resultar més beneficiós pels seus representats, però, vist des de fora i de manera objectiva, cal preguntar-se, i just?, és més just que només puga optar a dirigir la banda un músic de la mateixa?, per què no obrir el procés a qualsevol músic que reunint les condicions puga demostrar la seua vàlua? Després, si voleu, afegim "els mèrits" i per què no?, amb pes específic, amb puntuació complementària, un mèrit afegit el fet de formar part ja, per més o menys temps, de "la plantilla" i haver ocupat càrrecs de responsabilitat dins d'aquesta.

I és que l'embolic sembla venir de lluny. La banda de música municipal de Castelló queda sense director titular en l'any 2012 quan el fins aleshores director, el mestre Paco Signes, assoleix la seua jubilació. Aleshores és en caràcter de "director per comissió de serveis" quan es fica Al davant de la banda al clarinetista senyor Ramon. Passen tres anys fins que el 2 de juny del 2015, amb un canvi de govern municipal a la porta, s'aproven i publiquen unes bases que regulen el procés "per promoció interna", unes bases "fetes a mida", "pur formulisme" en paraules del director en funcions, unes bases que mai arriben a aplicar-se, no realitzant-se la convocatòria d'examen, i que, si voleu, podeu conèixer íntegrament en BASES 2015

El nou equip de govern municipal ha considerat, està en el seu dret, que alguns elements com la titulació acadèmica, la formació externa complementària, el coneixement del valencià, l'experiència en direcció i categoria de banda, el temari específic o els coneixements musicals a demostrar, i aprovats en el seu moment i inclosos en la convocatòria del 2015, no afavorien el que la plaça poguera "ser oberta", per la qual cosa ha aprovat, en la darrera "mesa" de negociació unes noves bases, que íntegrament podeu veure punxant a sobre BASES 2017

Pel que ha trascendit, sembla que la reunió va ser tensa i que va haver-hi més que bones paraules, i sense ser Dijous Sant, va suposar "un calvari" pels uns i pels altres. Tot i això, sense ser músic i vist des de fora, des de la neutralitat, considere que si les noves bases aprovades propicien un "concurs obert" a qualsevol persona que reunisca les condicions, benvinguda siga la proposta de l'equip de Govern. Ànim senyor Lorenzo, regidor responsable del personal municipal, endavant senyora Ruiz, regidora de Cultura, si l'oposició s'enfada, si "volen tocar el clarinet o allò que no sona", si "patalegen", és que ho estan fent vostés bé. Endavant i visca la banda... municipal!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada