Primera lluna plena després de l'equinocci de primavera...

A començaments del segle XVII i pels descobriments de Galileu la Lluna va deixar de ser interpretada com un globus celeste amb llum pròpia i va passar a ser "un món" semblant a la Terra, posant en qüestió la noció aristotèlica de què els cossos celestes tenien una estructura diferent.

La Selenografia, la ciència que estudia la superfície i característiques físiques de la lluna i la selenologia o coneixement de la geologia lunar, des d'aquell precís instant, no ha parat d'evolucionar, i juntament amb aquestes "ciències" la millora en les observacions directes, conseqüència del desenvolupament dels telescopis i de l'aparició de la fotografia, han portat a tenir un coneixement meticulós del comportament lunar.

Si al calendari xinés l'any 2017 és l'any del gall, al calendari occidental es podria identificar com el de la lluna. La superlluna de les darreres setmanes del 2016 es va anunciar com la més gran que es podria veure en molts anys, ja que la seua òrbita l'aproximava a la Terra al seu punt màxim. Un esdeveniment que va provocar que la gent es desplaçara buscant l'indret on poder gaudir de l'insòlit espectacle.

I ara, un nou esdeveniment, sens dubte el més important del que portem d'any, la lluna d'avui és la més important de totes les llunes plenes hagudes el 2017, no en va estem parlant de la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera.

I per què és tan important? Doncs perquè marca tota la distribució litúrgica de l'any. "El Sant Sopar que segons els evangelis els deixebles celebraren amb Jesús, va celebrar-se el Dijous Sant, dia de la Pasqua Jueva, la que commemorava l'èxode dels israelites d'Egipte, conduïts per Moisés".

 

El motiu, més prosaic, que s'elegira una lluna plena per aquesta festa era que aquells pobles pastors que es reunien a Jerusalem, viatjaven millor a la nit si hi havia lluna plena que els il·luminara el camí. Segons el judaisme, els hebreus han de renovar cada any aquesta celebració el dia 15 del mes de Nissan, que vet per on, comença amb la primera lluna nova de primavera amb independència del dia de la setmana; després el cristianisme va imposar que la Pasqua Cristiana fora el diumenge després de l'equinocci.

L'inici de la primavera o equinocci de primavera, moment en què el Sol surt just sobre el punt de l'est cardinal, que en el zodíac és el moment en què el Sol passa pel primer punt del signe d'Àries, va ser el passat dia 20 de març, tot i que l'equinocci eclesiàstic, fixat al concili de Nicea, i que val per a totes les latituds de la Terra és el 21 de març.

Avui, 11 d'abril, dia d'introducció al blog del present post, és el dia de la primera lluna plena de primavera, conseqüentment, el diumenge vinent, dia 16 d'abril, se celebrarà la Pasqua. Resulta curiós que les dades en què "cau" la Setmana Santa canvien d'un any a un altre, depenent de la lluna "qui té la clau" i sent la lluna plena primera després de l'equinocci de primavera la més important de l'any pel cristianisme.

Tot i que pot resultar hui en dia un poc complicat realitzar el càlcul de la data de Pasqua i de les principals variables de la Setmana Santa, tenim disponibles en Internet nombroses pàgines web que ens fan els càlculs. Una molt clara i en castellà, que ens calcula la Pasqua entre els anys 1583 i el 2499 és aquesta:CÀLCUL.

Però tornem a la Lluna de hui, a la lluna plena d'abril. Sabeu quins altre nom rep? També és coneguda per la seua importància com a lluna rosa o rosada, fenomen lunar que pren el nom de les primeres flors de primavera Phlox salvatges i no pel color d'aquesta, que seguirà sent gris brillant.

Aprofiteu l'oportunitat que la capa del cel ens ofereix aquesta nit, observeu la Lluna, una temptació irresistible, no us penedireu. Hui i pensant que està "en ple" i que tan sols és unes 50 vegades més menuda que la Terra, de segur que podem veure-la relativament gran, molt gran...