Tres moments claus al llarg
de la història coincideixen casualment en aquest segon divendres del mes
d'abril del 2017. Casualitat i atzar, es donen la mà en el dia 104 de l'any,
doncs vet per on, el món és més senzill què sembla, és l'atzar, i aquest,
juntament amb la casualitat qui fa que tres fils històrics coincidisquen.
D'una banda i per allò que
el despús-demà és diumenge de Pasqua de Resurrecció, hui és Divendres Sant, dia
en què antigament el silenci era el protagonista principal, dia de dol absolut,
ple de pràctiques i supersticions populars: no es podia escombrar, les dones
gràvides podien curar nafres, hom podia posar lloques, es podia endevinar el
futur, portava sort fer caritat als pobres...
I ací, a Castelló, dia de
Viacrucis, pràctica devocional que recorda els moments de la vida de Jesús de
Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura, dia
en què a les esglésies, no fa d'açò massa anys, les imatges es cobrien amb
teles de color morat en senyal de l''absència de Jesús i les que representaven
a la Verge, es vestien de negre com a mostra de dol, dia de la "Baixada
del Crist de la Sang", de meditació sobre les "set paraules"
pronunciades per Crist en la seua agonia, dia de la processó del Sant Soterrar
i primeres hores del torn de vetlla i exposició del Crist... Dia Clau de la
Passió...
Però també i si voleu en
l'extrem oposat, la casualitat ha volgut que hui, Divendres Sant, coincidira
amb el 14 d'abril, dia en què l'any 1931, tot just hui fa 86 anys, la monarquia
espanyola dictatorial d'Alfons XIII, el fill pòstum d'Alfons XII i Maria Cristina
d'Àustria, fora substituïda per la Segona República, que entre les seues
primeres decisions va assumir la secularització de tot l'estat.
República que ací a
Castelló, ciutat que aleshores contava amb poc més de 36.500 habitants, va
triomfar ràpidament per un sòlid suport de les classes populars i un rebuig
generalitzat a un monarca que havia mostrat la seua connivència amb Primo de
Rivera, però que va portar unit el perillós joc d'encasellar la societat en dos
compartiments estancs: per un costat els monàrquics, creients,
tradicionalistes, agraristes i, per tant, de dretes; i per un altre cantó els
republicans, agnòstics, universalistes, obrers i, per tant, d'esquerres...
I arribem a la tercera data
clau, molt més actual, fa només 25 anys un 14 d'abril de 1992, 6 dies abans de
la inauguració de "L'Expo-92" celebrada a Sevilla, i que va
concentrar un bon nombre d'activitats culturals i lucratives, trobades
polítiques i econòmiques entre més d'un centenar de països, en un apropament de
costums i cultures, va entrar en funcionament dins l'anomenat NAFA, Nou Accés
Ferroviari a Andalusia, la primera línia d'alta velocitat espanyola, el primer
AVE, que en 6 trajectes diaris per sentit, connectava el centre de la
península, Madrid, amb el sud, Sevilla, evitant el llarg, lent i congestionat
pas de "Despeñaperros". Una inversió de 450.000 milions de les
antigues pessetes invertides en una línia que, mai va quedar clar perquè va ser
l'elegida.
I ací a Castelló, tot i
tenir innumerables atractius turístics, econòmics i empresarials, tot i haver
passat 25 anys d'aquell primer AVE, tot i ser el nostre País en aquest 2017 el
segon del món en quilòmetres per línies d'Alta Velocitat, i el primer en
quilòmetres construïts per habitant, tot i haver-se invertit més de 50.000
milions d'euros a la xarxa, com dic, a casa nostra, no fa encara un mes que
l'Alta Velocitat direcció València ha començat a circular en proves, no se sap
quan serà l'entrada comercial, i menys encara com i quan la connexió amb
Tarragona.
Record de tres dates que des
d'abans però també hui, ací a Castelló, són per diferents raons, però totes
complementàries, tres àmbits claus que hui conflueixen, religió, política i
progrés, elements que, també ací, mouen, fan i han de continuar fent avançar el
nostre poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada