La meditació descriu la
pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern o pensament.
A l'àmbit religiós, s'ha distingit entre oració (oral) i meditació (mental),
reservant-ne a la segona un significat espiritual, familiaritzant la ment amb
la virtut.
Al segle XXI, el de la
pressa, el dels canvis permanents, el de la globalització, l'estrés i
l'ansietat, el de la velocitat, la capacitat de concentrar-nos i mantenir
l'atenció en un temps sostingut, no és tasca fàcil.
Observar i conèixer els
moviments de la ment requereix quietud. En el cristianisme, la meditació té un
enfocament clarament cristològic. El cristià tracta de dirigir el seu pensament
cap a Déu, la Seua paraula o la Seua obra, i per aconseguir-ho, emprem algun
llibre o escrit, la Bíblia, els textos litúrgics del dia o diferents reflexions
dels sants o pares de l'església, també la música sacra té com a finalitat
servir al recolliment o la pràctica religiosa.
D'altra banda hi ha dies en
què l'església ens convida particularment a meditar, hui Dissabte Sant, segon
dia del Tridu Pasqual, dia de repòs mentre Jesús baixa "als inferns"
a traure d'allí els justos, dia en què no hi ha sagraments, és, tal vegada, el
millor dia per fer meditació escoltant música sacra.
He de confessar-vos que no
sóc massa aficionat a la música clàssica i menys encara a la música sacra
religiosa, però tinc un company que ho és i molt, i a través d'ell vull convidar-vos
a fer que tingueu un recolliment interior ajudats per tres meravelles musicals
adients a la Setmana Santa; de segur que us tan si sou creients com no, us
portaran a un món de pau i de tranquil·litat.
En primer lloc us convide a
escoltar una passió oratòrica, una passió musical, composta entre 1727 i 1729
per Johann Sebastian Bach, "La passió segons Sant Mateu "que consta
de 2 grans parts conformades per 68 números, desenvolupant-se una fantàstica
sensació estereofònica mitjançant el seu doble cor i orquestra, que dialoguen
constantment. Existeixen actualment moltes i molt diverses interpretacions
d'aquesta obra mestra. Ací podeu escoltar una versió: PASSIÓ
D'una època anterior, de
finals del XVI és la segona peça que vull comentar-vos. Composta pel sacerdot,
organista i mestre de capella Tomàs Luís de Victoria es tracta d'una obra
polifònica renaixentista "l'Officium Hebdomadae Santae", 37
composicions motets, lamentacions, responsoris i himne, oferides a la Santíssima
Trinitat. Aquests "Officium" es cantaven al fer-se de dia, quan
encara la foscor envaïa les naus de les catedrals. Podeu també gaudir de l'obra
mitjançant la interpretació que els monjos de l'abadia de Silos ens han deixat: OFFICIUM-1 i OFFICIUM-2
La tercera composició que
sens dubte ens convida al recolliment i a la meditació en aquest Dissabte de
solitud és una obra musical creada pel compositor italià Gioachino Rossini amb
forma de seqüència litúrgica sobre uns versos tradicionals catòlics del segle
XIII (la pregària Stabat Mater) atribuïts al papa Innocenci III o al frare
franciscà Jacopone da Todi que va ser estrenada en la seua versió completa el 7
de gener de 1842 coneguda com a Stabat Mater, consta de 10 parts, de les quals
només sis van ser escrites per Rossini, completant el treball el seu amic
Giovanni Tadolini, sent, tal vegada el sisé moviment, "Sancta Mater",
destinat a quartet, la peça més coneguda. Podeu escoltar-ho mitjançant el
següent enllaç, gràcies a una gravació feta a Salzburg el 2011 i retransmesa
per ORF-2, un canal de televisió d'Àustria:STABAT MATER
Dissabte Sant, també hui en
temps de pressa, la música sacra, pot donar-nos el sentit de la Glòria de Déu.
Un bon moment per escoltar aquestes o altres que des de l'ancestral gregorià,
passant per l'emocionalitat del barroc i arribant als compositors actuals
contemporanis ens ajuden a captar la força significativa del misteri celebrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada