Anem a berenar a Lledó...

Que la Confraria de la Verge del Lledó, en agraïment als cada vegada més romers que en tornar de la romeria passen per la basílica, oferisca orxata i fartons a tots, és un gest que els honra i que, en dies com ahir en què la calor per moments va ser excessiva, més encara.

Que els membres de la Junta de Govern de la Confraria i les Cambreres, estiguen al peu del Peiró esperant i fent passadís als romeus per agrair-los el gest i les portes de la basílica estiguen obertes de bat a bat a la vegada que les campanes del campanil no deixen de giravoltar mentre la rogativa accedeix al temple és també un signe de respecte i admiració envers la rogativa i els romeus que la fan realitat any rere any.

Però que en arribar els cansats romeus a l'interior del temple ens trobàrem sense lloc per poder asseure'ns una estona, per estar, d'una banda, ocupats tots els bancs per gent que "mudats" s'havien acostat a Lledó "a veure l'espectacle de l'arribada de la tornà" i, per l'altra banda, haver-hi, cada any en més nombre, bancs "reservats" per les autoritats que majoritàriament s'havien afegit a la tornà feia pocs minuts al convent de les germanes carmelites, això no és de rebut.

Tant haguera costat membres de la Reial Confraria deixar passar a l'interior de la basílica als romeus primer i després als visitants? I no es tracta de demanar cap privilegi, simplement de fer allò que sembla més que lògic.

I una nova pregunta de fàcil resposta: com és que cada any hi ha més gent que s'acosta a Lledó a veure l'arribada de la romeria? Perquè allí conviden a orxata i fartons a tots els que van. I eixa és l'errada. 

Originàriament la Confraria, recuperada la tornà de la Magdalena i el seu pas per Lledó, va voler agrair "amb un xicotet detall" els romeus, oferint-los "un refresquet", que si no es talla d'alguna manera, fins i tot jo proposaria la supressió per anys venidors, pot acabar amb un caos total i no havent-hi prou orxata i fartons a tot Castelló per fer front a la gran quantitat de gent, sobretot en dies com ahir que l'oratge acompanyava, que s'acostaran a Lledó a berenar de manera gratuïta. No, eixe no és el camí.

Podeu dir-me alguns dels que açò llegiu que sóc exagerat i que no va ser així, que la gent que no venia amb la tornà no va acostar-se a Lledó per berenar, si més no ho van fer, per acompañar la tornà en el seu darrer tram.

Doncs no, ho lamente, però si penseu açò, esteu errats, ja que, al cap de pocs minuts d'acabar-se "el berenar", allí, a l'esplanada de l'ermita, tornàvem a ser els que uns minuts abans havíem fet l'entrada al temple, els que veiem acompanyant la relíquia del romiatge i els que anàvem a continuar la tornà fins al seu final; de la resta, dels que mudats s'havien acostat a Lledó i que minuts abans havien abandonat ràpidament els bancs que ocupaven, per "no quedar-se sense orxata", d'eixos ja no en quedava quasi ningú.

Tal vegada caldrà habilitar una nova fórmula o si més no eliminar "el refresquet" per aquells que cansats i mentre Déu vulga, ens seguirem acostant en tornar de la romeria a visitar i cantar-li a la Patrona., Ara bé el que si seria d'agraïr, és poder asseure'ns per uns minuts i descansar als peus de la Mareta els nostres dolorits peus després de tot un dia de camí, i, això, és molt més fàcil i senzill de poder-ho aconseguir, només falta una mica de voluntat i organització per part de la Confraria, i per berenar cadascú a sa casa i Déu a la de tots.