Massa text i pocs coets.

 Un dels actes més emblemàtics de la vesprada-nit del dilluns de Magdalena és, des de l'any 1991, aquell que es coneix amb el nom genèric de "l'encesa". Acte ideat pel bon amic Paco Merchan i que busca des dels seus orígens, enaltir el monument gaiater a la vegada que retre homenatge popular al treball d'artistes i comissions.

Un acte on la innovació al llarg d'aquests més de 25 anys, ha anat produint-se de manera molt lenta, centrant-se fonamentalment en un canvi d'ubicació i realització, des del passeig de Ribalta on es feia els primers anys a la plaça de Rei en l'actualitat, o tractant d'evitar la repetició i monotonia del protocol envers els 19 sectors.

Tal vegada per això, per evitar "el més del mateix" o simplement perquè era una renovada Junta de Festes qui es feia càrrec de l'organització, o si més no per celebrar el 75 aniversari de les festes, el cas fou que va voler-se donar un nou aire a l'acte.

Des de la Junta de Festes va demanar-se'm la meua col·laboració en forma de curt text que havia d'enaltir el més representatiu de cada monument i que, combinat amb efectes pirotècnics creats per Peñarroja, haurien de ser el fil conductor de l'acte.

Per crear els diferents textos va aportar-se'm com a documentació de cadascuna de les gaiates el seu lema i el nom de l'artista constructor i, a partir d'aquí, i sense haver-hi vist els monuments havia d'enaltir-los, tot un repte.

Vaig voler crear un text prou barroc, com la majoria dels monuments i molt a l'estil i línia del recordat Miquel Peris; uns textos de lloança per cada monument on tradició, història, llegenda, mite ,realitat, treball, esforç i Il·lusió pogueren anar fonent-se amb la seua il·luminació i combinant-se amb la coeteria preparada a l'efecte.

Així, l'expectació va ser màxima, però a parer meu, la realitat no va arribar a assolir l'espectacularitat que jo esperava. Vaig ficar tot l'èmfasi en la gravació per què després les meues paraules en off, amplificades per 60.000 wats de so, arribaren al més íntim dels cors de tots els espectadors, i que, combinats amb efectes pirotècnics adients, l'espectacle resultara del tot rodó.

Però serà que tenia "el llistó" molt alt, serà que l'ordre aleatori de l'encesa dels monuments no afavoria una fàcil visió, serà que Peñarroja estava molt limitat a l'hora d'ubicació i seguretat de la coeteria, serà que els textos, tot i que des del primer moment van ser considerats encertats i adients per part de la Junta de Festes, van resultar "massa pesats", serà que la gent, el públic esperava una cosa diferent..., o tal vegada per una mica de tot, els comentaris que vaig escolar a la fi de l'espectacle, en cap cas van ser de lloança i celebració per haver-hi contemplat un espectacle, nou, diferent i pel record.

L'encesa d'aquest 2019 serà recordada, tal com hui s'encarreguen de fer-ho notar els diferents mitjans de comunicació local, com "esclat magdalener", "homenatge a la gaiata" o "la llum de la festa", sense incidir gens ni mica en allò que des de la Junta es buscava, la renovació o novetat, alguna cosa diferents de les vistes fins ara, que malauradament, no va aconseguir-se.

I tal vegada la millor i més senzilla crítica va ser la que, acabat l'acte i en aquell moment i lloc, una veu anònima va llançar a qui volguera escoltar: massa text i pocs coets. La encesa, en un acte renovat que volia atorgar les gaiatas «el pes que tenen i que mereixen», no va arribar a captivar la gent. Cal prendre nota, tot és millorable.