Un fet poc conegut

Castelló es fa gran, creix espectacularment i el nombre de carrers augmenta, de manera que és difícil ubicar on es troba aquest o aquell carrer, sobretot si es correspon amb una nova o recent creació. Fins ací un fet que podem considerar normal.

Però el que no resulta ja "tan normal" és que carrers amb tanta solera històrica com el carrer dels Dolors o el del Calvari , no siguen coneguts o coste molt"ubicar-los", per bona part del veïnat. I justament hui, voldria recordar una mica la història d'aquest darrer carrer, el de les Creus, que també se li anomenava així o Calvari.

Des d'antic i de la mateixa manera que molts pobles tenen una capella dedicada al culte del Creuclavat, cas de Torreblanca, Ribesalbes, Aín, Cabanes o L'Alcora, per citar-ne només alguns, també Castelló va tenir i per molts anys el seu Calvari, al voltant del que en l'actualitat conforma la plaça de Tetuan.

Un Calvari que ja existia als inicis del segle XVI i que s'iniciava a tocar de la muralla, amb les corresponents creus que s'ubicaven en els actuals carrers de Dolors, part de la plaça de Rei, carrer del Poeta Guimerà i el mateix carrer del Calvari.

En aquest calvari, al que s'accedia segons el plano de la ciutat de 1852 de l'arquitecte Francisco Coello, des de la carretera de Saragossa, actual carrer del mateix nom, va existir una ermita de planta orbicular, amb retaules, dedicada Maria Santíssima, dotada de capellà i vivenda.

L'ermita va ser un lloc estratègic en temps de la guerra carlista, sent ocupada el 8 de juliol de 1837 per aquelles tropes. Una vegada recuperada per les forces liberals, i per evitar noves agressions i la millor defensa de la ciutat, va ser enderrocada, una vegada retirades les imatges i la campana, tal dia com avui, dimecres 14 de març de 1838.

Segons Vicent Gimeno per commemorar la victòria obtinguda per les tropes espanyoles en la batalla de Tetuan, dins l'anomenada popularment "guerra d'Àfrica" de 1859, l'ajuntament va acordar el 1860 donar el nom de Tetuan la fins aleshores plaça del Calvari, simultàniament a la dels rentadors vells, Alfons XII o Segona República, que va passar a denominar-se plaça de la Pau.

El Calvari i els carrers que l'envoltaven, un dels pocs calvaris en terreny pla de tota la comarca de la Plana, formaven l'anomenat "Arrabalet", fora de les muralles, accedint-se a través de l'anomenat portal de la Fira o de Morella. Va ser com a conseqüència del Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat de 1877 i, amb la finalitat d'alinear els carrers i marcar el futur desenvolupament de la ciutat quan va proposar-se l'enderroc de les muralles, fet que va produir-se l'any 1884 possibilitant l'expansió cap al nord-oest, limitat pel segon cementeri que la ciutat va tenir entre 1804 i 1860, en part de l'actual passeig de Ribalta, on ara es troba el Vell recinte de la Pèrgola, i que rebia justament el nom de cementeri del calvari.

Conéixer la raó i la història que hi ha darrere d'aquests carrers, d'aquells llocs, d'aquests noms, és sens dubte, una manera d'arribar a conéixer una mica millor la història local. Avui i en record d'aquella ermita, tristament enderrocada fa tot just hui 181 anys, encara podem escoltar el sonar, en contades ocasions, de la campana del Calvari, Doloretes o Maria Menor, situada a la sala de campanes del fadrí.