Festa i cultura.

 Les festes i celebracions marquen i puntuen el pas de l'any. N'hi ha que són de caràcter més aviat íntim, personal o familiar, però n'hi ha d'altres que ens posen en relació amb una comunitat de celebrants més gran. D'aquestes, les de la Magdalena a Castelló són les que ens donen idiosincràsia i identitat com a poble, són la festa insígnia, les que centralitzen el fet festiu amb una programació i una participació oberta a tothom i participada per tothom.

Hi ha moltes maneres de viure la festa. La Magdalena és diversió, tradició, evolució, emoció, fervor, estima, vivències, compartir, soroll, llum, pólvora, carrer... i moltes coses més en una setmana intensa.

I Magdalena és també aprenentatge, record... cultura. Aquesta darrera manifestació de la festa suposa una parcel·la prou important i es veu reflectida en múltiples accions que van des del teatre fins a les publicacions.

En el camp d'aquestes darreres cada any resulten d'allò més interessants els apartats anomenats genèricament "articles", que els llibrets de gaiata dediquen a la difusió, record o estudi d'aspectes concrets de la festa, al costat dels llibrets de Colla que, també, tot i que de manera més modesta, aprofundeixen en les tradicions, costums, creences del poble, anàlisis fets des de l'estima, l'estudi o la reflexió, fets que fan que pague la pena aconseguir "els llibrets" i guardar-los com a veritables reculls etnogràfics.

I en aquesta línia m'agrada treballar i aportar la meua visió de diferents temàtiques, per la qual cosa cada any m'implique més en contribuir, sempre de manera desinteressada, en totes aquelles associacions culturals que demanen la meua col:laboració.

Aquest any no ha estat diferent i, a hores d'ara, quasi totes les entitats i associacions en les quals he col·laborat aquesta Magdalena que estem a punt de tancar, m'han fet arribar un exemplar de la seua publicació. Així les gaiates 1, 4, 6, 7, 8, 9 i 15, el Patronat de Festes, la Junta de Festes, Ràdio Castelló-SER i les associacions Host del Castell Vell i Colla Pixaví han passat a formar part de la meua història personal de la Magdalena.

Resulta prou curiosa la repetició de col·laboradors en els diferents llibrets, així com la coincidència en algunes temàtiques, tot i això, estic en general prou satisfet de la meua aportació al món "cultural-fester-magdalener-2019", ja que les temàtiques per mi tractades no s'han repetit en cap moment.

De què direu "he dit la meua" en els diferents llibrets? No es tracta de reproduir ara i ací els textos, però si puc dir-vos que aquest any he escrit, recordant, reflexionant i opinant sobre com era la ciutat el 1945 l'any de l'inici de les renovades festes, de la tradició de la pirotècnia, del record personal, intim i humà d'un gran Mestre, Vicent Marçà, de les festes dels pobles germans de la província, de la història dels macers a Castelló, de les festes de Sant Cristòfol, el patró pobre de la ciutat, de la llegenda de la sang dels Moros, dels 75 anys de les renovades festes, diferents en la forma i en el fons, de l'escola del segle passat, del Pregó com aparador fester...

Voldria agrair des d'ací a tots aquells coordinadors/es de llibret que, un any més han pensat en mi per "aportar" la meua visió a la festa i encoratjar-vos a tots aquells que açò llegiu a no quedar-se aquí, a buscar, aconseguir i llegir els llibrets del 2019, de segur us trobareu, com m'ha passat a mi, amb més d'una sorpresa curiosa i agradable. I com deia fa uns anys un eslògan plenament vàlid hui "llegir és cultura" i afegint que la cultura també cap dins la festa.