Feliços els que van presenciar la col·locació de la primera pedra

 El port de Castelló és un dels més desconeguts de l'Estat. Situat en una posició poc estratègica, i tenint com a inconvenient la proximitat dels grans ports de València i Barcelona, és, però, un conjunt comercialment estable i que té al seu darrere una gran història, en la que ressalta una data, la de hui, 16 de març de 1891, dia en què va col·locar-se la primera pedra per a la construcció del Moll de Llevant, que va donar origen al port actual.

Els inicis del Port estan vinculats a la vocació exportadora de la província. Una vocació que en aquells anys, darrer quart del segle XIX, la protagonitzen fonamentalment el sector de la taronja i els enviaments de rajoles procedents de les fàbriques d'Onda a diferents indrets del món.

La seua història, la del port ve de lluny, ja al segle anterior, al XVIII, durant el regnat de Carles IV, l'ajuntament va reclamar la construcció d'un port artificial i es va projectar una primitiva construcció, però no va poder-se dur a terme tot i estar pressupostat.

En 1833 la vila de Castelló va rebre el nomenament de capital de la província, fet que va renovar l'ambició de la població de comptar amb un port artificial, d'acord amb el seu nou estatus.

Entre 1841 i 1847 van tenir lloc dues iniciatives al respecte: l'Ajuntament va sol·licitar a la regent Maria Cristina que el Grau de Castelló pogués importar productes colonials i estrangers, per la qual cosa es va plantejar la necessitat de renovar el Camí Vell de la Mar; d'altra banda el governador Campoamor va projectar un camí-passeig des de Castelló fins al Grau, com a primer pas per aconseguir el ja anhelat port.

A partir de 1865 l'Ajuntament, juntament amb un grup de contribuents format per rellevants homes de negocis castellonencs, remet una sol·licitud a Isabel II, amb el disseny fet pel jove enginyer Leandre Alloza per a la construcció del port, projectant-se un únic moll a Llevant, un moll d'abric i ancoratge, que permetera el refugi dels vaixells en cas de temporal, al costat de la roca de Sant Vicent, que s'endinsava 430 metres al mar.

Però a causa de les constants lluites en el període entre les diferents faccions polítiques i el fet que s'havien d'expropiar els terrenys per a la construcció de la via del ferrocarril i així, començar a extreure pedra de la pedrera de les Serretes, a tocar de la Magdalena, les obres no s'iniciarien fins al dilluns 16 de març de 1891, fa tot just hui 128 anys.

Diuen les cròniques que el poble en massa va acudir a presenciar l'imponent acte, que la comitiva va desplaçar-se des de l'ajuntament fins al Grau amb el tramvia, "la Panderola", que infinitats de banderoles i gallardets guarnien els carrers i que l'espectacle va resultar d'allò més emotiu en el moment en què va aparéixer el primer tren carregat de pedres que s'havien d'abocar a la mar, pedres que van ser beneïdes i llançades a la mar pel governador civil, entre les exclamacions d'alegria i aplaudiments de tot el públic present, calculat en més de vint mil persones.

I malgrat que els problemes en la construcció van continuar, amb la mort de l'alcalde impulsor Ruiz-Vila en 1893 i del mateix Alloza l'any següent, el projecte va tirar endavant i amb l'inici del nou segle, el 1902 es crea la Junta d'Obres del Port, organisme que donarà l'impuls definitiu a la construcció.

Hui, 128 anys després del seu inici, el nostre port compta amb una intensa activitat comercial i està situat dins dels 10 ports de l'estat espanyol en el rànquing d'importació i exportació de contenidors, sustent econòmic del Grau i de molts veïns de la ciutat.