Tradicionals i poc innovadores.

 Anit i abans d'ahir a la nit van tenir lloc les "galanies" a les Regines de les Festes de Castelló i les seues Corts d'Honor, uns actes destinats fonamentalment a enaltir la gràcia, gentilesa i virtuts de la dona castellonera.

Uns actes que coordinats per la Junta de Festes han estat dirigits i produïts per Xarxa Teatre el grup de teatre de carrer amb més ressò internacional de les nostres terres, sinònim d'èxit i innovació en totes les seues produccions.

Unes galanies on a més a més dels protocol·laris moments de la pujada i baixada a l'escenari, de totes i cadascuna de les xiquetes i senyoretes representants del món de la festa, i de les també repetitives ofrenes de pleitesía a les màximes representants festeres, el públic assistent espera amb curiositat dos moments que són els que fan o han de fer diferent i singular cadascun dels dos actes: el fil conductor de la nit, l'espectacle, i les paraules del galantejador/a, aquella persona elegida, triada, per a lloar i destacar l'elegància, prestància, distinció, finor i altres virtuts que caracteritzen a les regines i per extensió a totes les dones castelloneres.

I ací és on entra de ple l'encert de la coordinació i de la producció, ací és on s'esperava l'encert en la tria de la Junta de Festes i de Xarxa Teatre en la direcció. I, que voleu que us diga? El títol del post ja dona pistes, per mi, i per moltes de les persones que van acompanyar-me en aquestes dues nits al Palau de la Festa, els actes van resultar presentables, correctes, dignes, perfectes, adequats, però molt, massa tradicionals i poc arriscats, amb poca innovació i imaginació.

Unes galanies que passaran a la història "sense pena ni glòria", havent-se perdut un bon moment, una bona ocasió, recordant-se que començàvem a celebrar la 75 edició de les renovades festes, per llançar-se cap al futur, innovant, incloent-hi noves pautes, nous camins.

Ja sé que innovar en uns actes com aquests no ha de ser gens fàcil, però també és veritat que si es confia la producció a una companyia de teatre no textual, de l'alçada d'Els Comediants, Dagoll Dagom, Sèmola Teatre, La Fura dels Baus, El Tricicle, La Cubana o Vol Ras, per citar-ne alguns dels semblants, el resultat, almenys en allò que anomenem popularment "espectacularitat" en aquestes galanies va aconseguir-se en contades ocasions.

Emprar com a fil conductor per la galania infantil una inicial adaptació del musical de Julie Taymor, El rei lleó, intentant transportar als xiquets i espectadors des de l'exotisme africà al Castelló, amb un paral·lelisme en la recerca de la terra, l'aigua i la llum com a vinculació amb les nostres arrels va resultar poc comprensible pel públic, gens entés pels mateixos xiquets i amb una pobra posada en escena, que no va aconseguir "l'espectacularitat" ni la màgia d'una nit infantil.

I si l'espectacle del divendres no va ser innovador, tampoc el que vam contemplar anit va resultar nou. Poca escenografia que cridara l'atenció, més del mateix, guió tradicional i pinzellades d'una setmana festera que, per alguns moments semblava un espectacle dels que estem acostumats a veure al Vítol. Crec, sincerament, que Xarxa no va estar a l'altura de les expectatives. Culpa del guió?, de manca d'idees?, de temps per preparar-los?, de pressupost?, no ho sé, però no es tracta de buscar culpables, es tracta de reflexionar si de cara a l'exterior, de cara a la internacionalització, a atraure forasters i visitants, aquests actes "tenen tiró".

El millor de les dues nits, les Regines, Corts d'Honor i Madrines, que amb el seu saber estar i somriure van omplir l'escenari i, la sensacional actuació de la renovada Banda Municipal que, amb el seu nou director, va donar un aire musical diferent del que tradicionalment es venia fent, i això va notar-se, suposant una de les poques i agradables innovacions.

Caldrà avançar i molt en la producció d'aquests actes si volem que realment siguen màgics, emotius, innovadors i enaltisquen l'esperit de les castelloneres, ànima de les festes.