Una gaiata a l'Àfrica...

El 29 de març de 1959, fa tot just hui 60 anys, va ser diumenge. El periòdic local Mediterràneo arribava al seu número 6.939 i és podia comprar als quioscos al preu de 1,50 pessetes. En les seues 12 pàgines a més d'informar els lectors entre d'altres notícies de les solemnitats de la acabada de finalitzar Setmana Santa, de la imminent inauguració oficial del Monestir de la "Santa Creu del Valle de los Caídos", que havia de tenir lloc l'1 d'abril, o dels actes que estaven preparant-se a la nostra província per participar a Madrid en la "I demostració sindical de música i dansa" amb motiu de la festa de Sant Josep Artesà, crida l'atenció una notícia curiosa apareguda a la pàgina 2, el titular de la qual diu: "El Ayuntamiento premia a la Gayata erigida en Sidi Ifni por los soldados castellonenses".

Coneixia que a la zona nord de Cuba, a ciutats com Los Remedios, Caibarien o Camajuaní, existeixen unes festes, las parrandas, on el símbol emblemàtic és el que ells anomenen "treball de plaça", iguals a les nostres gaiates i que, sembla, van ser introduïdes per un castelloner que allà pels segles XVIII i XIX, va arribar a Cuba per fer fortuna, tot i que amb el pas del temps el sentit de la festa ha pres un significat diferent.

Però desconeixia que a Sidi Ifni també és construïra almenys una gaiata l'any 1959. Ifni és un territori a la costa oest d'Àfrica, situat més o menys en el paral·lel de les Illes Canàries, ocupat per Espanya el 1934 reivindicant un tractat amb el sultà del Marroc del segle XIX, i convertit en província espanyola fins al 30 de juny de 1969, data en la qual es va produir la cessió al Regne del Marroc.

Com que era una colònia imperava un règim militar creant-se una guarnició típicament colonial dotada d'efectius indígenes i, als anys 50, també d'europeus, principalment personal de quintes. De manera que quan arribava el sorteig del servei militar, la pitjor destinació era aquella, a l'Àfrica, a 1.500 quilòmetres de casa, a un indret amb poca aigua, molta soledat, lluny de la família, de les novies, de clima rigorós, sense permisos per qüestió de llunyania i poca higiene...

La mili a Sidi Ifni suposava aïllament de qualsevol contacte exterior, poques possibilitats d'establir relacions fora de l'àmbit militar, de manera que "els xics" d'un mateix lloc, els homes que apenes havien deixat enrere la seua adolescència, feien pinya ràpidament, de manera que no ha de resultar-nos estrany el fet que, arribades les dates de festes de la seua localitat d'origen, els castellonencs volgueren sentir-les prop i decidiren construir una gaiata.

I vet per on, tal com diu la ressenya del diari, la Corporació Municipal en una de les seues sessions celebrada uns dies abans, va aprovar felicitar de manera pública i efusiva als soldats del Batalló de Tetuan 14, destacat en Sidi Ifni, que constituint-se en Junta, sota la presidència de Fernando Magdalena Barberà, van construir una gaiata per recordar els seus orígens.

I més encara, en agraïment al seu castellonerisme van acordar concedir a aquella gaiata, aixecada en terra espanyola dins el territori africà, un premi extraordinari equivalent en quantia al primer que va ser concedit a la gaiata guanyadora de les recent acabades festes de la ciutat, i que va consistir en la quantitat de 3.000 pessetes, que van ser enviades a la unitat juntament amb una cordial i afectuosa salutació de tot Castelló representat per l'ajuntament.

No he trobat cap fotografia de la gaiata, tampoc d'aquells soldats que la van fer possible, però voldria que aquest escrit servira de nou reconeixement i record de què van ser, són i han de seguir sent les festes, unió i internacionalització. Gràcies senyors!