Funerals per una regina...

Era costum al nostre país i a molts altres que la defunció d'un sobirà o de la seua consort activara immediatament un complexíssim cerimonial,  que de forma oficial es celebrara a la Cort i coetàniament o amb escassa diferència de temps, en les principals ciutats pomposes cerimònies dobles, una cara oficial i una pública, relacionades amb la perpetuació en la memòria a través de tot un complex protocol, en la qual participaven les autoritats i la ciutadania.

Aquesta segona part constituïa tot un ritual acuradament planificat que es desenvolupava en uns escenaris concrets, tant religiosos com urbans. Des de la Cort, on tenien lloc les exèquies oficials, partien un seguit d'indicacions i directrius que regulaven, conforme a una etiqueta precisa, els rituals en les diferents ciutats, si bé corresponia als diferents promotors, autoritats municipals, polítiques i institucions concretes, determinar el grau de sumptuositat del exèquies, depenent, en definitiva, dels pressupostos.

Maria Lluïsa de Borbó-Orleans fou una princesa francesa, nascuda a París el 1662 pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove, a l'edat de 27 anys, 10 anys després del seu matrimoni, el 12 de febrer de 1689 sense descendència, afirmant-se que la mort va ser per una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morira d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguira quedar-se embarassada.

En arribar la notícia de la mort de la Regina a la ciutat de Castelló els Justícia, Jurats i Consell de la Vila, acordaren mitjançant un bàndol fet públic tal dia com avui, fa 330 anys, que "per tant trista i dolorosa nova i com a demostració de sentiment per la pèrdua de la dita regina", foren d'obligat compliment per a totes les persones de qualsevol estat i condició, que es troben o habiten a la Vila, Ravals i Terme de Castelló, les següents normes:

* No fer cap manifestació d'alegria, ni es puga tocar cap tipus d'instrument de música, ni fer demostració alguna de plaer, encara que fora per causa d'alguna festa o matrimoni, i que tota la població done evidents senyals i demostració de dolor i tristor, sent castigat greument en persona i béns qui no complira aquest manament.

* Així mateix va manar-se que totes les Corts de la Vila estigueren tancades per 9 dies i que les exèquies generals es feren el dimecres 30 de març, i que cap persona gosara treballar aquell dia, ni pública ni secretament, sota pena de tres lliures, aplicades en terços iguals per l'acusador, el rei i el jutge.

* En tercer lloc es mana que tots els hòmens del poble acudiren a la missa major i sermó que d'aquell dia amb vestits i capes negres amb dol i les dones amb vestits honests i amb vels de dol.

Aquest bàndol dona una perfecta idea dels costums de l'època, restant tot el poble paralitzat, deslliurant-se de les obligacions tan sols "los forns, Molins, carniceries, venderies de pa i vi, per ser necessàries a la conservació de la vida humana".

Com a mostra d'autoritat i respecte el Consell també va acordar que "en ordre als dols" es donen 10 vares o bastons de poder per usar com a insígnia d'autoritat als oficials, és a dir, al justícia, jurats, síndic, mostassaf, sequiar, assessor de justícia i escrivà de sala, així com cinc vares més o les que siguen menesters per als dos verguers, subsíndic i als dos caps de guaita de justícia.

Record hui d'un esdeveniment àmpliament commemorat en els territoris de la monarquia i que per uns dies va trasbalsar Castelló.