Encara s'és a temps

Ho escoltava aquest matí a una emissora de ràdio: "la propera campanya electoral no influirà en el vot de cada dos de tres espanyols", dit d'una altra manera, les activitats "propagandístiques" dels diferents candidats en formar part de municipis, autonomies, govern central o Europa, tenen poc o gens d'interès pels votants.

Sembla que l'afirmació es basa en un estudi prou fiable mitjançant el qual s'arriba a la conclusió que la gent tenim decidit el nostre vot, abans de la campanya o es decideix en els dies que aquella dura, independentment de les activitats que desenvolupen els candidats.

És possible que fa "molts anys" les campanyes electorals tradicionals foren fonamentals per a la majoria dels ciutadans per decidir el seu vot, però a hores d'ara no és així per la gran quantitat d'informació que tenim de tots els partits i, aquest bagatge informatiu amb què comptem de forma immediata des de fa temps els ciutadans fa que "la immensa majoria tinguem ja decidit el vot abans de la mateixa campanya".

I és que d'aquestes eleccions, que sembla ens constaran als espanyols 175 milions d'euros, 130 es destinaran a l'organització i estructura, com despeses de correus, escrutini o logística, i la resta 45, estaran destinats a subvencionar els partits polítics que concorren als comicis. Amb aquestes aportacions públiques, les candidatures paguen part del cost de les campanyes.

D'aquests 45 milions molts, més de la meitat, es gasten en propaganda electoral. Trobar-la bústia plena de paperetes i propaganda abans de les eleccions és una cosa habitual. Com també ho és tirar-les directament al fem malgrat que els partits asseguren que són utilitzades per bastant més gent del que es creu.

Per això, ara, quan encara s'és a temps, cal reivindicar d'una banda que els "mítings televisius" siguen els menys possibles, i si de cas agrupant els candidats i prou, i que aquests es dediquen "a contar" el seu programa i no a dir quan malament ho faran els altresen  cas de guanyar-les. Els votants no som ignorants i, de vegades, més d'un candidat o candidata pensa que ho som.

I d'altra banda cal reivindicar també que no ens òmpliguen les bústies de propaganda, ni de paperetes, que això és una pèrdua de paper, diners i temps. Les paperetes ja les recollirem als col·legis que per això allí estan el dia de les votacions, i els diners invertits en pamflets de coloraines per dir "el bo que són, el bé que ho faran, i demanar descaradament el vot" els dediquen, per exemple, a obres socials que bona falta fan.

Por em dóna ja quan veig que els diferents partits i sobretot els seus líders, s'armen per a una campanya que porta ja temps implícita però que ara s'evidencia amb la particular lluita i estratègies per buscar-se un lloc a les llistes.

Amb aquest escenari, no és d'estranyar que hi haja ja qui camine nerviós des de VOX fins a l'esquerra més radical, ha començat el ball, no de màscares que aquest ara en Quaresma ja s'ha acabat, tampoc el ball nupcial; ha començat el ball de candidatures amb primàries que ho són i altres que volen que creguem que ho són però no ho seran mai.

Preparem-nos que anem a escoltar i sentir un munt de bajanades que únicament tindran com a objectiu aconseguir el poder, uns per beneficiar la societat i, altres, malauradament per beneficiar-se.

Senyors caps de campanya dels diferents partits i diferents eleccions, a mi, i com a mi moltes persones, ens sobren els mítings i propagandes, tenim memòria i ho tenim clar, no em "peguen la pallissa ni m'òmpliguen la bústia de papers", no pense ni escoltar-los, ni tampoc llegir-los, perdran el temps i els diners.