BBT

Tres lletres, una sigla, una abreviatura, que pot tenir diferents significats. Així, pot fer referència als diferents grups d'investigació en bioquímica i biotecnologia, o de biomaterials, biomecànica i enginyeria de teixits que, cada vegada més, proliferen a les nostres universitats, a la teoria del big bang o de la gran explosió (Big Bang Theory) punt inicial en la formació de la matèria, l'espai i el temps, o també respondre al nom d'un grup musical xinés (Boom Boom Taker). Això per no parlar de com aquest acrònim és també representatiu de l'aeroport de Berberati a la república centreafricana, o del Biel Ballester Trio un grup català de jazz.

Però no, jo no vull referir-me a cap grup d'investigació, a cap teoria, ni a aquell l'aeroport, ni a cap grup musical; si hui encapçale el meu comentari amb BBT és, perquè vull fer referència a Bancs, Bars i Tendes...

I no als BBT's en general, si més no, als bancs, bars i tendes dels pobles menuts de la província de Castelló, i més en concret als "NO BBT's",als No bancs, No bars i No tendes. I és que, malauradament, en són molts, massa, els pobles que a les nostres terres, cada dia perden, l'únic banc, l'únic bar o l'única tenda, fet que més a la curta que a la llarga, fa que el poble perda població i entre en un procés perillós d'abandonament.

La crisi econòmica, el procés de concentració d'entitats financeres i el fenomen d'abandonament de les localitats més xicotetes de l'interior han tingut un efecte rotund a Castelló. L'any 2008 eren 34 els pobles sense sucursals bancàries, que van passar a ser 48 el 2012, i 88 el 2016, fins a arribar als 90 actuals, un de cada tres municipis del conjunt provincial no disposa de banc fixe, tot un problema i més encara si pensem que la majoria dels usuaris n'eren gent molt gran.

I si parlem dels bars, les xifres tampoc porten a l'optimisme. Almenys una dotzena de municipis de la província ja no en tenen i en el mateix nombre es troben els que disposen d'un únic local que es manté pel règim beneficiós de concessió municipal, perquè allà ho saben ben bé, el poble que perd tots els seus bars no només deixa de tenir un lloc on fer-se una cervesa, sinó que desapareix un espai, en molts casos l'únic, de socialització entre els veïns.

Si a l'entorn rural hi ha dificultats d'accés a serveis bàsics, fins ara es deia que un poble sense escola estava condemnat a morir, per falta de relleu generacional, ara cal afegir que aquesta mort serà més ràpida si no hi ha ni bancs ni bars.

I el cop de gràcia ve a donar-lo la tercera pota de l'acrònim, la "T" de tenda. La realitat actual és que almenys en una desena de localitats de l'interior de la província ja no hi ha tendes obertes on el veïnat puga comprar una mica de tot, des de pasta i arròs, oli, sal, embotits o productes de drogueria, a piles o cola.

És veritat que evitar el tancament de bancs, bars i tendes, als pobles de l'interior, no és, pel seu lloc i accessibilitat, gens fàcil d'afrontar ni de solucionar. Ningú proposa col·locar una tenda, un bar o una sucursal bancària a cada poble de menys de 50 habitants, però per això estan els organismes oficials.

L'Administració és la que ha de fer l'esforç i llançar iniciatives i línies d'ajuda per frenar la despoblació. O estan fent? És prou? Sembla que no.  Incentius fiscals i ajudes directes són imprescindibles, vitals i necessàries perquè els seus habitants, encara que més vells i dispersos, són tan reals com els de qualsevol localitat gran.

No tot està perdut encara, una notícia coneguda hui mateix, manté i obre el camí i l'esperança: la Serratella, municipi muntanyós i abrupte, situat en plena serra d'Engarceran, després de quasi mig any tancat, tornarà a obrir aquests cap de setmana proper el seu bar, "els perxes", a la vegada que oferirà també el servei de "tenda multiservei", recuperant així, d'una tacada, dues de les tres lletres de l'acrònim: BT.

Cal fer allò que calga i més perquè la qualitat de vida en el medi rural siga equiparable als altres territoris més poblats si volem aconseguir que la vida als pobles no siga una renúncia constant a uns serveis suficients i de qualitat. Encara som a temps, tot i que cada dia que passa la dificultat augmenta i en són més els nostres pobles que passen a estar en perill extrem de despoblament. Els pobles de Castelló no mereixen aquesta situació; pel bé de tots aturem la desaparició de més BBT's dels nostres pobles.