El dia del Sant...

Hui, 19 de març dia 78 de l'any és la diada de Sant Josep, dia del pare, patró dels fusters i dia en què els Joseps, Josepes, Pepes i Pepites, celebren, celebrem, la nostra onomàstica, el dia del "nostre sant".

Celebrar el sant és un costum que ha anat canviant amb el pas dels anys. Abans el fet, sobretot al Raval llaurador, s'acomplia amb les visites a les llars familiars, on els visitats, aquells que celebraven el seu sant, convidaven els visitants a alguna "delicatessen festiva", ja fora un trosset de "coca salada" de tomata o verdura, o bé "coca dolça", de creïlla, tortada o algun producte de rebosteria casolana, rotllets d'aiguardent, cristines, magdalenes..., que "l'ama de la casa" havia fet per tal menester, sempre acompanyats per algun "traguet" de mistela, aiguardent o qualsevol altre destil·lat, que eren els homes els encarregats de servir. Si la diada era molt popular, d'un sant amb moltes persones que portaven el seu nom, "la volta" a les diferents llars, era llarga i, de vegades, les mateixes persones coincidien a les mateixes cases amb una espècie de roda improvisada, que en no poques ocasions acabava ven entrada la nit.

Ara, en l'actualitat, anar a felicitar el sant, "les visites", és un costum testimonial, quasi desaparegut; són poques les persones que mantenen la tradició de "la convidada", i tot i que el fet "de felicitar" es manté, solem emprar, quasi sempre per comoditat, cada vegada més el Twitter, Facebook, WassApp o qualsevol altra xarxa social, per desitjar el millor a parents, amics o coneguts, en aquell dia especial, el del sant de les persones que comparteixen nom amb "el sant, santa, verge o màrtir".

Però, us heu preguntat alguna vegada d'on ve el costum de felicitar el sant? I per què se celebra aquest dia en concret? Veiem...

Cal dir que la celebració del dia del sant va ser fruit d'una tradició cristiana instaurada a la cultura espanyola. Celebrar el sant era a la vegada que una festa familiar i social, el moment de recordar a aquells cristians importants que a més, habitualment van tenir una vida complicada. Una tradició que, la secularització de la societat actual fa que vaja perdent-se.

Ficar-li el nom d'un sant a una persona no era tasca àrdua, ja que el calendari cristià reconeix més de deu mil sants, de manera que hi havia molt on elegir, tot i que sempre hi havia de més comuns, populars, estimats o fins i tot específics d'un lloc o territori. En alguns casos no resultava gens senzill conéixer quin dia era el sant d'una persona, mentre que en altres tothom ho sabia i recordava...

Fa molts anys era tradició posar a les persones el nom del sant corresponent al dia en què havien nascut. D'aquesta manera, sant i aniversari coincidien en una única data, resultant relativament fàcil recordar-ho, tot i que en no poques ocasions, "la loteria del dia", feia que algunes persones portaren de per vida noms d'allò ben estranys: Heradio, Siricio, Tesifonte, Tolentino, Nicomeda, Floria, Oristila o Edelvina.

Amb el pas dels anys el costum va canviar i va començar a posar-se per nom al nadó el d'algun familiar directe, avi, àvia, oncle, pare, tia... com a testimoni d'estima o record envers aquella persona. Si l'avi era Pere i el pare era Pau, el fill Pere Pau...

Ara, amb "la modernor" són els noms dels famosos/es, o els que sonen millor, els que estan de moda. Els dels "sants" sembla són d'èpoques passades. Josep, Maria, Pere, Antoni, Joan, Paco o Isabel han deixat pas a Izan, Adam, Biel, Nil, Dylan, Alma, Vera, Noa, Mia, Ona o Vaiana.

Avui dia, malgrat que la celebració festiva ha caigut en desús en gran part de la societat, gràcies a Internet, és molt senzill amb un parell de clics conéixer quin dia és el sant d'una persona, i fins i tot com va ser la vida d'aquesta persona. Es coneixen moltes dades sobre els sants, i a més és comú que dues persones amb un mateix nom, celebren el sant en dates diferents al llarg de l'any. Això és així perquè s'ha canonitzat a diferents persones amb noms similars, com també és habitual que hi haja diversos sants el mateix dia, ja que l'any té 365 dies i el nombre de sants el supera amb escreix.

Però malgrat aquesta facilitat, i per mor del canvi de costums, felicitar el sant amb visites, de manera personal, és, vulguem o no, cosa del passat, de la mateixa manera que ho és el fet de posar noms tradicionals als recents nascuts; tot i això sempre seguirà havent-hi excepcions...