Canvis i coincidències...

Amb tota probabilitat serà allò que anomenem un esdeveniment casual, una casualitat, una circumstància no intencionada, però em crida l'atenció que, en aquests moments, hi haja una coincidència temporal en el canvi de seu, del domicili principal del Partit Popular a Castelló i també de la mateixa formació política a Madrid.

Els dirigents del PP madrileny, amb el senyor Casado al capdavant, acaben d'anunciar que deixen la seua seu del carrer Gènova, canvi motivat principalment per les investigacions en els tribunals sobre el suposat finançament il·legal de les obres realitzades i que s'està dirimint en el judici de la caixa B, i com a manifestació pública de ruptura amb el passat del partit.

És possible que siguen aquests els motius del canvi de seu, o no? Sempre quedarà el dubte, més encara si fem cas a les opinions d'alguns dirigents del mateix partit que consideren que la venda de la seu no és la solució ni recepta de futur, si més no diuen que el que cal és afrontar la realitat que, en l'actualitat, està patint el partit, fent un bon diagnòstic i buscant alternatives i estratègies de millora.

I la casualitat, o no?, ha volgut que també el PP a la nostra ciutat, després de més 30 anys d'ocupació d'un espai al camí de la Plana, i un continu procés d'actualització i reformes del local, siga ara, també en aquests dies, quasi dos anys després del declivi plebiscitari de les eleccions del 2019, quan per fomentar una rentada d'imatge i amb el principal propòsit de transmetre una sensació de regeneració, faça realitat allò que van acordar, canviar la seu, esperant que aquest canvi de lloc, ara diuen que un lloc més modern, però en realitat crec que més menut i més als afores, contribuïsca a recuperar la confiança perduda de l'electorat.

Hi ha un refrany en castellà que em ve a la memòria arran de tot açò que diu: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda", o el que ve a ser el mateix en la nostra llengua: "Encara que ho dissimule, se li veu el llautó", per expressar que les coses no són mai com semblen; la bona figura no sempre va acompanyada de virtut, ni la lletgesa de pecat. El canvi exterior pot ajudar, no diré que no, però els votants hem d'anar més lluny i observar, tenir memòria, i actuar amb conseqüència.

No diré jo que el canvi de seu ara a Castelló del PP siga una renúncia al passat, ni crec servisca per a aconseguir un rellançament al futur, però tampoc crec que siga una decisió casual, per més que el senyor Barrachina diga que és la resposta del PP a una necessitat actual que han de tenir les seus per facilitar el treball en grups reduïts i amb totes les garanties higienicosanitàries que permeten la distància entre els assistents-usuaris o la renovació i ventilació de l'aire, així com la resta de premisses recomanades.

La regeneració i modernitat d'un partit polític ha d'anar molt més enllà d'un canvi d'espais i d'imatge. El canvi de seu, la modernor i funcionalitat d'un lloc, treballar amb titulars cridaners, fins i tot la coincidència d'aquests canvis en el temps, pot arribar a millorar la visibilitat pública, no dic que no, però si es vol avançar calen projectes de futur viables i plans estratègics amb línies d'acció concretes i mesures per al desenvolupament.

Si això es fa a Castelló en locals antics o moderns, ja siguen ubicats al Camí de la Plana, al carrer Joan Pau II, al de Carcaixent, Navarra, Governador o escultor Viciano, és del tot indiferent. Per renovar-se i arribar a la gent cal treballar amb dedicació, ganes, il·lusió, més i millor, i sense mirar-se tant el melic!