El viatge a través del temps és un concepte de desplaçament cap endavant o enrere en diferents punts del temps, similar a com es fa un desplaçament en l'espai. Alguns dels arguments de la ciència-ficció, assumeixen que és possible el pas des d'un punt de l'espai-temps sobre una línia d'univers a un punt anterior d'aquesta línia.
Ron Mallett, és un físic respectat professor de la Universitat de
Connecticut, als Estats Units, amb un somni, no només una fantasia, a què ha
dedicat la seua vida, viatjar en el temps. Els seus estudis es basen fer servir
un làser per a generar un anell de llum dins el qual es corba l'espai i per
tant també el temps, amb un inconvenient de moment insalvable per fer-ho
realitat, la necessitat d'aconseguir vastes quantitats d'energia i treballar a
una escala microscòpica.
Tot açò m'ha vingut hui a la memòria en acostar-me, en un dels meus
habituals passejos per la ciutat, sense pressa, a un establiment que, tot i les
grans dificultats que malauradament estem veient passa el xicotet comerç del
nostre poble, resisteix al mal anomenat progrés i a la maleïda pandèmia.
Es tracta d'un establiment dedicat als "salaons i conserves", a
la venda principalment de productes alimentaris parcialment o totalment
deshidratats, abadejo, moixama, sardines "de bóta", anxoves i que fa
més de cent anys que va obrir-se al públic castellonenc, al mateix lloc de la
plaça d'en Tetuan, conegut en l'actualitat com "Salazones Giner i
Verchili".
El seu fundador va ser el comerciant Fernando Vivas, un home a qui la
societat de l'època va qualificar d'actiu i dotat d'una gran competència pels
negocis, que va ser, allà pels anys 30 del segle passat, regidor de
l'ajuntament, tinent d'alcalde i president de diferents entitats culturals i
esportives de la ciutat.
El seu fill i successor, Ricardo Vivas, va fer de la tradició una manera de
treballar, continuant elaborant les salaons seguint les formes tradicionals de
preparar-les, mantenint-se la qualitat i el tracte huma com a signe d'dentitat de l'empresa.
L'any 1977 en jubilar-se el senyor Vivas, van ser Manuel Giner i Jose María
Verchili els que van fer-se càrrec de l'establiment, continuant mantenint un
estret vincle amb el veïnat i augmentant la qualitat i quantitat de productes,
sempre relacionats amb les salaons com a reclam.
La tenda en l'actualitat sembla quasi un museu, des del taulell, les prestatgeries, els diferents estris...; entrar allí, sobretot si es va sense pressa, és gaudir d'un tracte exquisit i, a la vegada, retrocedir en el temps, a un Castelló que, malauradament, és quasi record...
Una casa fonda, no massa ampla, però amb una gran història no només comercial al seu darrere, ja que la seua oficina, situada per molts anys al fons, va ser durant molt de temps seu de reunions de veïns i tertúlies sobre l'actualitat del Club Esportiu Castelló.
En definitiva un dels pocs establiments de tradició familiar i que ja forma part de la història comercial de la ciutat, i al que la ciutat l'any 2009 i mitjançant la regidoria de comerç, va rendir un emotiu homenatge, reconeixent el seu tracte proper i professional, la qualitat dels seus productes i l'experiència de molts anys al servei dels clients.
I ara, quan en són molts, massa, els negocis que tanquen les portes
definitivament, que hi haja "tendes de tota la vida", que mantenint
el seu aspecte original, continuen la seua activitat iniciada fa dècades, és
tot un signe de valentia, un espill en el qual mirar-se les noves generacions
de comerciants i una possibilitat, com si es tractara d'una máquina del temps,
d'endinsant-se en el passat, caminar al futur.
Sempre tant encertat,JJ.
ResponEliminaAh! I al costat d'un altre establiment entranyable: Ferreteria Adrián