Les coses pel seu nom: Romeria versus festes... (I)

Hui és un dia estrany, rar, i és que a hores d'ara hauria d'estar veient el Pregó, gaudint de les tradicions, i no ací davant l'ordinador "pegant-li voltes" a la situació, i és que realment hui comença una setmana trista per la ciutat, el veïnat i personalment per a mi, ja que per segon any i per culpa de la Covid, hui no hem pogut gaudir de la mascletá d'inici de festes i tampoc escoltar el fet tant esperat de "ja el dia és arribat", ni demà complir amb la tradició de ser un veí més a la romeria de la Magdalena, que des del segle XIV ve celebrant-se a Castelló el tercer dissabte de Quaresma i des del 1793 i per disposició del bisbe Salinas, el diumenge.

Una romeria, una pràctica anual, a la que els veïns hem acudit "en massa" al llarg de la història, i que tenint inicialment un origen clarament penitencial, com a rogativa per a aconseguir mitjançant la pregària, "salutem, pacem et pluviam de coelis", salut, pau i pluja, i fer front a la pesta, la fam i la guerra, terribles situacions que poden arribar a acabar amb tot un poble, amb el pas dels segles va afegir-se-li el record i commemoració del trasllat, de la baixada des del Castell Vell al Pla en compliment de l'autorització reial, canvi que va portar anys després al nostre poble a la categoria de ciutat i capital de província.

Per tant una romeria commemorativa d'un fet doble, una participació del poble amb una doble motivació: religiosa-penitencial d'una banda, assumida pel veïnat més proper a l'església, i històrica-de trasllat, per l'altra, assumida per la gent menys religiosa, més laica; romeria que convertida en rutina anual, aplega i fa caminar en paral·lel i a l'uníson el veïnat envers l'ermita i el castell,i que, amb el pas dels anys, evoluciona fins a arribar al moment actual, segle XXI, en què cal afegir una tercera motivació, "anar a la romeria... és anar a xalar!", anar a passar-s'ho bé, passar-s'ho pipa, passar-s'ho bomba, i fruir com un camell, amb els amics, veïns, companys o familiars, sense més pretensions, ni raons, ni finalitats.

Tres motius, tots ells importants, per participar de la nostra romeria que han anat evolucionant, conducta suplicatòria davant aquell que regeix el destí del món, viatge iniciàtic antropològic al solar sagrat dels nostres orígens i fent grup anar de farra, i que cal mantenir i fer créixer, sense confrontaments, sense imposicions, cadascú amb el seu pretext i tots tres respectables.

Una romeria que, i això sí que és preocupant, cal de bell nou ajornar aquest 2021, com ja va ser d'obligació i pel mateix motiu l'any passat. I és que la romeria ha estat i és un solemne o devot ritual a complir cada any, un dia convertit en mite, una acció que convertida en festa, amb el pas dels anys, ha assolit el protagonisme central de la "festa grossa" de la ciutat.

Però cal no confondre romeria i festes. A Castelló com a moltes altres localitats veïnes en temps passats eren diferents les romeries que se celebraven, a diferents llocs i per diferents motius, però mai es parlava en aquelles dates concretes de "festes". El sentit dels romeus sempre era religiós, com a mostra de fe, compliment de promesa o penitencial...

Si aprofundim en el concepte de festa i, més en concret de "festes A Castelló", cal parlar des de temps antics de les "festes de carrer", l'execució d'un tipus d'oci i acte festiu, religiós, però també lúdic, que es va desenvolupar a final del segle XVIII i principalment durant el segle XIX moment àlgid de la seua expansió. És l'expressió del poble per gaudir de la seua pròpia festa, honorat als patrons, sants i santes de la devoció popular, i buscant el desenvolupament personal i col·lectiu en la gent, el carrer o el barri, creant les seues pròpies motivacions i sent capaços d'autogestionar-les.

I si parlem de "festes DE Castelló", aquelles que involucraven directament o de manera indirecta tota la ciutat, cal parlar de les "puntuals" i les "anuals". Les primeres es feien per un motiu concret, cas per exemple de la vinguda d'un rei, bisbe o personalitat al poble, i el nombre i varietat d'actes a celebrar, diferien en quantitat segons la importància del visitant; així trobem festes en les quals a més de blanquejar-se i guarnir-se les façanes de les cases, es construïen arcs triomfals amb flors en honor del visitant, es preparaven lluïdes il·luminacions, s'aixecaven escenaris on actuaven les bandes de música, i fins i tot es feien espectacles de bous de carrer...

Destaquem entre les anuals, les del "Corpus",  "Sant Pere" al Grau, "Sant Cristòfol" i les de "Lledó", patrons de la ciutat, esperades amb impaciència per tot el veïnat any rere any i celebrades en aquells moments en què el veïnat disposava de cert temps, entre períodes de força feina.

Observem com les festes anuals a Castelló han tingut com a base un fet religiós, coincidència inicial amb el sentit primer de la romeria. Però sempre ha estat així? No, ni de bon tros... Demà ho veurem amb detall. Parlar de festa no és parlar de base religiosa sempre.