Les coses pel seu nom: romeria versus festes... (i IX)

 S'acaba la setmana no festera, l'acte del tancament hauria de ser el Vitol, un dels actes de major transcendència en la setmana festiva. La seua importància és tal que, en els primers anys de la Magdalena tal com es coneix ara, era un acte de l'Ajuntament, oficial, amb acta inclosa que signava la reina de les festes per delegació de l'alcalde.

Si l'any passat ja no va ser possible, tampoc ho serà en aquesta setmana que tot just hui acaba. Una cerimònia trista i alegre amb la qual no sols, unint-nos com a poble ens acomiadàvem de les celebracions, sinó també ens uníem a la invitació solemne, feta des del balcó de l'ajuntament per les nostres màximes representants festeres, a viure amb alegria les festes de l'any següent.

No podem acomiadar-nos d'unes festes que no hem celebrat; després d'un vitol passat per aigua, el darrer celebrat fins ara, el del 2019, encara tinc a la memòria la crida que des de les xarxes socials va fer-se a la fi de la qual hauria d'haver estat la setmana festera del 2020 per acomiadar des de les finestres i balcons les festes del 75 aniversari amb uns crits i aplaudiments, que eixint del cor, ompliren de so fester la ciutat VITOL! i com ningú esperàvem, que també aquest any, hauríem de tenir un "no vítol", conseqüència d'una nova suspensió. La realitat ha superat l'inimaginable, i la segona magdalena del coronavirus hui arribarà a la seua fi.

Al llarg de tota la setmana he estat conscient que no podia canviar el guió de què estava passant, tampoc era la meua intenció, però sí que podia, des de casa compartir les meues inquietuds i opinions envers la tradició, la cultura i l'essència de la Magdalena, amb total seguretat i responsabilitat, per mantenir viu el caliu fester.

Des de la responsabilitat que marca l'actual situació sanitària i demostrant que aquest any som més magdaleners que mai han estat nou dies d'emoció, de records, d'adonar-me que l'esperit de la festa també pot viure's des de casa.

Així en aquest el meu blog, he tractat al llarg d'aquests nou dies que l'esperit fester es mantinguera viu, compartint reflexions i opinions des de la distància i que, com sol passar sovint, alguns heu aplaudit, i altres durament han criticat. Me n'alegre amb els que hi haja hagut coincidència, a la vegada que us demane disculpes si algú s'ha pogut sentir ofés pel que he transmès; penseu que, al cap i a la fi, només han estat opinions personals fruit per l'estima d'allò que és ben nostre. A tots, a uns i a altres, gràcies.

Ningú que tinga arrelat el sentiment fester pot ser indemne a la situació actual que ha tornat a privar-nos de la nostra magdalena, i sense voler justificar-me, vull dir que he tractat de recordar en els meus comentaris, que la nostra festa no consisteix, únicament, a "fer coses", sinó en un compendi que abasta un especial hàlit històric, i un component cultural i religiós que conformen un patrimoni viu indivís a la ciutat, en constant canvi i evolució, i que cal "obrir els ulls" i no perdre el tren del futur, fent front com més aviat millor, als assumptes pendents, i canvis i ajustos necessaris.

Voldria acabar aquests nou comentaris amb el nexe comú de la no celebració de les festes de la Magdalena del 2021, amb un desig, només un. Que la humanitat sencera siguem capaços de derrotar aquesta pandèmia que tant dolor està deixant a tot el món, i que aquesta victòria servisca per a recompondre i obrir encara més les nostres ments i enfilar un futur millor, més solidari i amb més dosis de sensatesa.

I, és clar, que això porte aparellat poder realitzar les festes de la Magdalena de l'any 2022 a Castelló, de la manera que sabem i ens agrada, plena d'actes, en harmonia, en plenitud, en unió i amb els braços oberts a tots, veïns i forasters.