Les coses pel seu nom: Romeria versus festes... (II)

Tercer diumenge de Quaresma, festa grossa a la ciutat, Castelló hauria d'haver estat romeu, viatger, pelegrí, i complint la tradició, impulsats per alguna de les tres motivacions exposades al post d'ahir, o tal vegada fent-se ressò de totes tres, acostar-se, sense tindre por al sol, al vent, al fred, o a la pluja que, pel que estic veient hui ens haguera acompanyat, al turó i ermita de la serra costanera. No ha pogut ser i tant que em dol...

Però continuem on vam deixar-ho ahir, dient les coses pel seu nom, i tractem de donar resposta a la pregunta que va restar a l'aire: han tingut les "festes anuals" a Castelló sempre com a base un fet religiós com passa amb el sentit primer de la romeria?, ha estat sempre així?

Ja ho deixàvem entreveure ahir, no, ni de bon tros... Entre els anys 1839 i 1936 les principals festes que a la ciutat se celebraven eren les tradicionals festes de juliol, de marcat caràcter cívic i liberal, les primeres grans festes municipals que la ciutat va organitzar per commemorar els fets gloriosos del 7, 8 i 9 de juliol de 1837 en què la ciutat en ple, dels rics als pobres, va fer front al setge del general Cabrera, mantenint-se "fidel i lleial" a la reina Isabel II.

Unes festes grosses, participatives, organitzades, promogudes i pagades per la municipalitat, on any rere any no faltaven ni els vols de campanes des de la torre campanar de la Vila, partits de futbol, concerts de la banda municipal, traques i focs d'artifici, al costat de manifestacions cíviques, revetlles, xarlotades, projeccions de cinema, batalla de flors, campionats de tir de colomí o corregudes de bous, i que duraven tota una setmana, convertint-se en les "principals de l'any" a la ciutat.

Però acabada la guerra civil i el triomf del "Movimiento Nacional" des de l'ajuntament es veu amb "mals ulls" que la ciutat celebrara com a "festes grosses" unes festes liberals, on la religiositat no apareixia per cap lloc i, amb l'excusa que ens trobàvem en temps de creixement, futur i pau, va aparéixer la idea que la ciutat requeria i necessitava unes festes més esplendoroses.

Calia buscar la data i el moment apropiat i, aprofitant "la romeria" com a nucli, se crea "tota una setmana festera" substituta, les que a partir d'aquell moment 1945, seran les "Festes de la Magdalena", i que han de fer oblidar els castellonencs les "antigues de juliol", establint noves formes, programa i ritual festiu.

Unes festes amb un esquema bàsic que, 75 anys després, encara es manté vigent en la seua major part: una cavalcada del Pregó, anunci de la festa, la romeria com a principal acte aglutinador i motor de tota la setmana, recordatori del passat, religiosa i cívica en perfecta harmonia, clergat i municipalitat caminant a l'unísson, sense fissures, gaiates monumentals i comissions de sector encarregades de vertebrar la ciutat en barris festers, bous, manifestacions populars folklòriques i pirotècnia, acompanyat de la presència de la dona castellonera en totes i cadascuna de les activitats festives, representants de tots els estaments socials de la ciutat amb els càrrecs de regina, dames i madrines.

Amb el pas dels anys, la ciutat ha canviat, el creixement ha estat continu, han aparegut nous barris i noves zones residencials, també l'organització política, la dictadura ha deixat pas a una democràcia altament consolidada i, per descomptat, el poble, el veïnat, els castellonencs també hem canviat..., res és com fa tres quarts de segle, Castelló és un altre món.

I tots aquests canvis han influït i incidit en una nova manera de "veure i viure" la festa, arribant a una crua realitat: no sembla ser massa encertat mantenir una estructura festera, que sent bona pel 1945, resulta del tot insostenible, econòmicament, socialment i estructuralment en l'actualitat.

No vull dir amb açò que calga canviar les "festes grosses", que calga tornar a substituir la "setmana gran" de la Magdalena a alguna altra setmana com  algunes veu han deixat caure, basant-se en el fet que l'ajuntament ha aprovat el canvi de data festera local de demà dilluns 8 al 10 de setembre proper, en considerar la circumstància extraordinària de la "no Magdalena" d'aquest any,  i,en un clar intent de convertir, més a la curta que a la llarga, en la "festa grossa" i principal, la festa de la data commemorativa del privilegi del trasllat. No crec que eixa siga la intenció municipal tot i que la laïcitat de l'equip de govern done peu a poder-ho arribar a fer creïble...

El problema, crec és un altre, més d'arrel. Cal trobar solució a la insostenibilitat econòmica, social i estructural d'una encotillada organització festera basada en una sacrosanta oficialitat de les comissions de sector, que emparant-se amb "la gaiata" com a símbol de la festa i la ciutat, vol mantenir una situació en molts casos obsoleta i sense sentit al segle XXI.

Ara, en temps de pandèmia, de crisi de tota classe, també les comissions de sector, conformades per veïns, "les gaiates", pateixen, i buscant l'eixida fàcil,  demanen, fins i tot exigeixen privilegis festers, ajudes totals des de la municipalitat. Voleu dir que és eixe el camí per salvar la festa? Tinc els meus dubtes, demà us els explicaré si voleu conéixer-los.