Nadal a Castelló, abans i ara.

Segur que tots els que comenceu a llegir aquest text esteu gaudint de Nadal i les seues tradicions. Molts hem rebut regals que ens ha portat el pare Noel o estarem a l'espera d'anar a rebre els reis el dia 5 de gener. Tot està establert des de fa anys i totes aquestes tradicions perduren de generació a generació. Són festes religioses i consumistes.

Nadal és festa propícia per l'evocació i el record d'un Castelló molt diferent del que hui estem vivint on el soroll i la llum inunda cada racó; un temps, l'únic moment de l'any, en què els torrons i els pastissets de moniato prenien tot el protagonisme, i en què els xiquets i xiquetes trencaven la quotidianitat diària en el soroll que feien amb les simbombes i panderetes cantant alguna nadala.

Al mercat de la nit de Nadal, sota el vell tinglat de la plaça Major prenien protagonisme els margallons i amb sort trobar algun refillol. I és que en general es gastava menys, no havia arribat encara la febra del consumisme, marcat perquè també hi havia menys per gastar.

El Nadal de la major part de les famílies castellonenques es reduïa a poc més que la paella amb pilotes, els pastissets de confitura i alguna pastilla de torró de Xixona, àpats exclusius de l'època. És veritat que en alguna família hi havia titot, pollastre al forn i xampany, però mai es nadava en l'abundància.

La festa de Nadal tenia una solemnitat que traspassava l'ambient de la taula. Era un temps que aquelles joves i no tan joves aficionats al teatre representaven amb veritable passió a més dels Betlems, peces de teatre variat, a vegades en valencià.

Passats els anys de l'etapa republicana en què va posar-se a prova la fe i la religiositat dels castellonencs, els veïns van fer de la Missa del Gall, l'origen de la qual s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom, l'acte complementari a la nit de Nadal.

Un esdeveniment important del Nadal castellonenc del qual ara es compleixen 70 anys va tenir lloc la vesprada-nit de Nadal l'any 1953, la inauguració oficial de la font lluminosa del centre de la plaça Major, inauguració en la vespra del dia de Nadal que ve a reafirmar quan d'importants eren per les autoritats locals aquelles dates.

També l'any 1967 la nit de Nadal, com aquest 2023, "va caure" en diumenge fet que va contribuir al fet que el dia 24 fora de més quietud que altres anys anteriors, tot i que les clàssiques paradetes d'instruments musicals, simbombes, panderetes, flautes, xiulets, i altres objectes nadalencs van continuar sent els protagonistes del mercat de la plaça Major.

Quan ara, en aquesta segona dècada del segle XXI, tal nit com la d'anit i el dia de hui, la nit i el dia de Nadal, tornen a la memòria els records, contemplem com Castelló ha evolucionat, ha canviat, adonant-nos que en aquesta ciutat ara molt més atrafegada i bulliciosa, es manté un rerefons tan entranyable i familiar com el d'abans.

I és que des de l'edat mitjana fins als dies actuals cap festa ha aconseguit ser més universal que aquesta que commemora la vinguda al món del nen Jesús. El pas del temps ha assolit una gran diversitat i riquesa de matisos en la seua celebració, des del muntatge del betlem tradicional fins a l'arribada massiva de l'arbre de Nadal de simbologia de l'arbre de l'Edèn, costums més o menys escampats segons èpoques.

La celebració del naixement del nen Jesús, el muntatge del betlem e o les pregàries perquè, d'una banda, continue el xivarri i, d'altra, ens arriben alguns regals, demostren que, abans i ara, la religió és ben present durant aquestes setmanes nadalenques al costat del laïcisme i consumisme incipient.

Des de la perspectiva d'una certa edat, d'uns quants anys viscuts, puc afirmar que la nostra societat i els nostres Nadal vénen determinats per canvis culturals explicats en termes evolutius, de poble, de costums; per això tot i ser un tòpic més, ara és el moment de dir-vos que gaudiu, mengeu i passeu unes Bones Festes.