Acabem de deixar enrere
els dinars i els sopars, els dies dels grans àpats, dies en què malauradament
ha tornat a repetir-se les notícies dels grans sopars per lluitar contra la fam
al món, però que en realitat només han fet palés el fet que aquells que vivim
en territoris afortunats hem continuat gaudint de taules ben abastides de tota
classe de productes, i que la gran part del món, un any més per motius ben
diferents, sequera, guerres o pobresa extrema, ha continuat patint gana.
És el moment dels
balanços en tots els àmbits, el públic i el privat; totes les persones d'una
manera o altra ens omplim de pensaments sobre el que ens ha passat els últims
365 dies de la nostra vida, alhora que continuem travessant els compromisos del
dia a dia, tot just ara quan en queden cinc per acabar l'any.
Més enllà de les nadales i de l'empatx de torrons, els darrers dies de l'any són la pista de l'enlairament del següent. Una setmana en què, aquells que pensen i s'avancen als temps, diuen hauríem de fer-nos tres preguntes reflexives sobre l'any que s'acaba, què he deixat de fer?, què hauria de continuar fent?, que hauria de començar a fer?
Amb l'arribada de la fi
de l'any, ve també l'última lluna plena, coneguda també com a Lluna Freda,
lluna de neu o lluna creadora d'hivern, la primera lluna plena després del
solstici d'hivern, que en aquesta ocasió es produirà aquesta mateixa nit, a
partir de la 01:30 de la matinada. Una lluna especial, que rep del nom de freda
perquè es produeix en el moment que les temperatures són més baixes que mai,
amb les nits més llargues i fredes.
Les dues principals administracions de govern a les nostres terres, la local, l'ajuntament i la provincial, la Diputació, s'afanyen en aquests dies en no només fer balanços, si més no a fer la carta als reis, de manera que en el cas municipal a més de manifestar unes millores, més o menys visibles, dels serveis municipals, sembla que els mags ens han de portar de manera imminent uns quatre milions d'euros d'Europa per iniciar les obres del projecte d'urbanització de la Ribera del Riu Sec a la zona de crémor, amb la creació d'un camí ciclopeatonal a la Ribera del Riu Sec, en el marc del Pla de recuperació, Transformació i Resiliència; i en el cas de la Diputació centrada en la dinamització de la província, l'atenció directa a les persones, l'aposta per la nostra identitat i la generació d'oportunitats, amb afirmacions tan a la lleugera com aquella que diu "s'ha començat a posar a Castelló al mapa del progrés", preguntant-nos: on estàvem fins ara?
Fer balanç i establir
intencions per a l'any nou és interessant, i aquesta setmana és un bon moment,
però cal fer-ho amb consciència i anàlisi de possibilitats reals, en contacte
amb les necessitats i desitjos més profunds, autèntics i possibles; només així
aconseguirem, sobretot aquells que tenen més responsabilitat, ajudar a complir
millor els propòsits d'any nou i a encaminar-nos cap a la felicitat i el
creixement.
No és casualitat que, al voltant de la darrera setmana de l'any, continuen les dates assenyalades, estem en el canvi del cicle natural, de la foscor a la llum i hem d'aprofitar aquestes energies naturals que experimentem per a ajudar-nos a avançar, sense massa somnis, conscients de les dificultats però sempre endavant.
La novetat d'un nou any,
que tot just començarem la setmana vinent, impregna l'ambient i ens porta a
mirar positivament els 365 dies que estan en blanc davant nostre, que són un
interrogant. El passat no el podem canviar. En el fons millor que siga així i
que tinguem l'esperança que res de tot el que és negatiu del 2023 no es
repetisca.
Vetllem per allò ben
nostre, costums i tradicions que es mantinguen,
estiguem més a prop de la gent que ho necessita, respectem el nostre entorn,
preservem el nostre patrimoni arquitectònic i natural.. Fixem-nos a construir,
entre tots i totes, un món millor on tothom tinga cabuda, aquestes són les
meues intencions i el fruit del meu balanç que vull compartir amb tots
vosaltres, els meus veïns, ara, pensant que hui, a pocs dies de dir adéu al 23,
és un bon moment, i per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada