De Sants patrons, campanes i campaners: 4 de desembre, santa Bàrbara.

Tot i que a Castelló, el carrer de Santa Bàrbara, celebra les seues festes anuals el primer diumenge d'octubre, l'església recorda, aquesta xica màrtir que va viure al segle III, tal dia com hui quatre de desembre.

I és que, segons una antiga tradició, Santa Bàrbara era una jove que s'havia convertit al cristianisme. Filla d'un home terrible anomenat Diòscor, el qual veient que no podia fer-li adorar els déus pagans la va fer tancar en una torre amb dues finestres. Santa Bàrbara en va fer construir una altra per tal que li recordara sempre la trinitat de Déu. En descobrir-ho el seu pare la va voler casar amb un pagà, però ella no va acceptar-ho; son pare enfurismat la va entregar al martiri i finalment la decapità amb una espasa sense que ella renegara de la seua fe. En baixar Diòscor de la muntanya on s'havia efectuat el crim, un llamp va caure del cel i va matar-lo. Des d'aleshores se la invoca com a protectora contra el llamp i el tro.

Fins ací la llegenda més o menys coneguda, però allò que no és ja tan conegut és el fet que també els campaners al costat de Sant Paulí i santa Àgueda, la tenen com a patrona. Quin diríeu és el motiu principal?

Sembla que, estant exposats els campanars, les campanes i els campaners a llamps i trons, no siga gens estrany que la tinguen com a patrona. De fet, en són molts els campanars dels nostres pobles que tenen almenys una campana dedicada a Santa Bàrbara, cas d'Ahín, Matet, Torreblanca, Torralba, Catí, Canet lo Roig o la Vilavella, per citar-ne només alguns.

De la mateixa manera resulta molt curiós que de les onze campanes que trobem al nostre campanar municipal, no hi ha cap dedicada a aquesta santa. Recordem que a la sala de campanes hi ha huit de volteig, que reben els noms d'Àngel, Jaume, Maria, Vicent, Joaquima, Cristina, Dolors i Victòria, i les tres restants, Tòfol, Anna i Lledó, fixes, al capitell de la terrassa, però de Bàrbara ni rastre.

Tanmateix, deduir que Castelló ha viscut d'espatlles aquesta santa seria una gran errada. Només cal recordar com la ciutat allà pels inicis del segle XV ja tenia, propietat del Consell, una ermita dedicada a aquesta santa i que només un segle després va servir de base per l'inici de la construcció del monestir de santa Barbarà, convertit després en convent de Sant Francesc, molt lligat per molt de temps a l'evolució històrica i esdeveniments importants del nostre poble.

Segons narra el recordat professor Sánchez Adell, una vegada desapareguda l'ermita i amb la construcció del convent, és un carrer d'aquell raval el que el 1771 pren el nom de santa Bàrbara. Després de la desamortització i transformat el convent en caserna, és el 1859 quan "la santa canvia de barri" i és el carrer comprés entre la ronda Magdalena i la plaça d'Isabel la Catòlica el que pren el nom de la santa, malgrat que per un curt període de temps, el de la Guerra civil, el carrer passa a denominar-se per allò de l'anticlericalisme republicà, carrer de Nackens, en honor del periodista i anarquista català revolucionari, tornant, una vegada acabada la Guerra, el 1940, al nom de santa bàrbara.

Enhorabona als campaners, en el dia de la seua patrona, en especial al "nostre" amic Fabio Gimenez, que amb aprenentatge per observació del veterà "sogre" i la pràctica durant anys, i amb "molta oïda" ha sabut mantenir i apreciar els sons i corregir-los accelerant o ralentitzant la velocitat del copejament de les campanes del nostre campanar. Tot un músic, encara que "d'una sola corda". Per molts anys!