S'ha de saber...

Dins l'ample ventall distributiu dels pressupostos municipals de Castelló, anualment es dedica una part a festes. És del Patronat Municipal de Festes mitjançant el seu Consell Rector qui té la darrera paraula a l'hora de distribuir aquesta aportació econòmica, aquests diners de tots, d'acord amb els projectes i actuacions programats en les diferents festes que la ciutat fa al llarg de tot un any,

Així, per lògica, la major part d'aquell pressupost que oscil·la entre els 1'5 i 2 milions d'euros anuals, va a parar a les festes més importants que celebrem al llarg de tot l'any, les de la Magdalena, de Reis, de Sant Pere, Sant Cristòfol o Maig. La resta en quantitats menors són destinades a finançar, en part, els actes festers que associacions i col·lectius veïnals, culturals o cívics, organitzen per tota la ciutadania en els seus respectius espais, cas de les festes de carrer, de barri o activitats dels ens vinculats; ajudes econòmiques en concepte de subvencions que, justificades convenientment, en molts casos són indispensables per poder tirar endavant les accions previstes.

Fa ja uns quants anys que d'acord amb un criteri de coherència, el Patronat de festes a instàncies de l'aleshores Consell Rector va considerar que no eren en cap cas justificables despeses referents a aliments emprats en "borrasques", "pa i porta", "paelles", "tombets", i qualsevol classe de beguda alcohòlica, tot i que foren distribuïts de manera gratuïta en el context de la festa. Les ajudes municipals s'haurien de destinar a "músiques", "flors", "coets", "publicacions" o actes infantils i culturals que fomentaren la convivència veïnal i, així, s'ha mantingut en els darrers anys.

Totes i cadascuna d'aquestes ajudes són rebudes pels col·lectius sol·licitants, després de signar els corresponents convenis, per ser considerades col·laboradores del Patronat en l'àmbit de les festes de la ciutat. Uns dels col·lectius que sol·liciten aquestes ajudes són les associacions culturals de barris per fer front al finançament de les despeses corresponents a les activitats taurines que realitzen en les seues respectives festes. És a dir per fer bous al carrer.

És veritat que ni la compra ni el lloguer dels animals són subvencionables, però des de la presidència del Patronat de Festes sembla es veu amb bons ulls el desenvolupament d'actes taurins i proposa destinar a càrrec del seu pressupost unes subvencions nominatives destinades a fer front les despeses d'assegurances, lloguer de barreres, cadafals, megafonia, serveis sanitaris, llicències, honoraris o neteja, derivades dels espectacles dels bous de carrer.

Tot i haver-hi una retenció de crèdit per aquests menesters, d'un màxim de 4.300 euros per ajuda, legalment ha de ser el Consell Rector del Patronat qui ha d'acordar, per votació, la concessió de la subvenció, que en aquest 2023 han estat sol·licitades per les associacions culturals Saboner, San Agustín y San Marcos, Grupo Benadresa i Serrallo,

Va ser al Consell efectuat ahir quan va portar-se a votació la concessió nominativa a aquestes quatre associacions per un import total de 17.200 euros. Res tinc en contra que els barris "facen bous", però malgrat totes les mesures preses en defensa dels animals, fomentar aquest tipus d'actes des de la municipalitat amb diners de tots, no crec siga la millor idea, malgrat la popularitat que puga portar associada i el rèdit polític que l'equip de govern anterior i l'actual puguen traure. Mai ha de ser de rebut, ni ací ni a cap altre lloc,  fer festa a costa del maltractament animal.

Estiguen tranquils els dirigents de les quatre associacions que, efectuada la votació, van aprovar-se les subvencions per majoria. Només jo, a títol individual i com a representant del grup municipal de Compromís, malgrat considerar els festejos legals, i de llarga tradició, vaig votar en contra per coherència i tot el que porta associat.

Sincerament, crec que una altra vegada hem perdut una oportunitat per demostrar que la nostra ciutat vol ser una ciutat amable i més humana, a la vegada que lamente la manca de sensibilitat dels meus companys de Consell per entendre que per damunt del patiment de l'animal està el gaudi i la festa.