La ciutat

La ciutat

dilluns, 11 de desembre del 2023

Les pujades de sou

En aquestes darreres setmanes de l'any, a 20 dies de rebre el 2024, es parla molt i en molts àmbits de les pujades de sou. D'una banda, del diàleg entre sindicats i patronals per acordar el salari mínim interprofessional que el ministeri de treball situa en un punt intermedi, una pujada del 4%, situada entre la demanda sindical i l'oferta patronal; d'altra banda, de la pujada del sou dels funcionaris que es concretarà en un increment inicial del 2%, amb opció de dos augments variables més del 0,5% cadascun.

També el gros dels jubilats, d'acord amb la darrera reforma del govern central, que busca ajustar les pensions segons la inflació per preservar el poder adquisitiu dels pensionistes, i d'acord amb l'IPC interanual,s'anuncia que pujaran un 3'8%.

De manera que majoritàriament els sous dels castellonencs, si tot va com està previst pujaran entre un 2% i un 4%. Esperança, comprensió i paciència és el que caldrà continuar tenint, ja que la realitat diària ens diu que els sous no creixen a la mateixa velocitat que els preus.


Per a tots? Eixa és la qüestió, i sembla que la resposta és clara, NO, a la vista de la notícia que acaba de fer-se pública hui mateix: "Almenys deu presidents autonòmics s'apujaran el sou el 2024, entre ells Carlos Mazón".

Que els presidents autonòmics, el 2024, cobren més per la seua tasca professional res ha de tenir d'excepcional, al cap i a la fi, dediquen el seu temps en benefici de la societat a la qual es deuen, però la notícia continua dient que mentre alguns apujaran el sou en el percentatge previst per als funcionaris, 2-2'5%, altres opten per un increment més gran de fins a gairebé el 7%.

És veritat que el president de la Generalitat Valenciana, no està entre els tres que han decidit no aplicar-se cap pujada, Andalusia, Madrid i Canàries, ni tampoc és el que augmentarà més el seu sou, cas de Cantàbria, però igual que el seu homòleg de Galícia, veurà incrementat el seu sou anual en un 0'5%, que suposarà superar els 78.000 euros anuals.


Si el salari mínim interprofessional pot arribar a situar-se el 2024 a Espanya al voltant de 1150 euros mensuals, en 14 pagues, o cosa que és el mateix, poc més de 16.000 euros anuals, la diferència anual entre el president Mazón i un obrer, se situaria al voltant de 62.000 euros, és a dir, el senyor president cobrarà vora 5 vegades més, de manera que un obrer per guanyar el que el president en un any, hauria de treballar-ne 5.

És veritat que les responsabilitats no són comparables, que "els maldecaps" d'un i de l'altre són diferents, però també és veritat que tots dos han de menjar cinc vegades al dia, han de vestir-se i han de pagar IBI, Llum, Aigua i Gas... i que el sou del president només és superat per un 1% de valencians.


De la mateixa manera que estic d'acord amb l'afirmació que diu "la inflació torna a amenaçar el poder adquisitiu dels treballadors valencians" i no dubte que el salari mitjà brut dels treballadors del nostre poble superen els 23.000 euros anuals i que tots desitgem que hi haja millors salaris, a la vegada pense que mai s'ha de perdre el poder adquisitiu per l'increment dels preus.

Estic segur que amb l'increment anunciat per l'any que ve del salari de la presidenta de Cantàbria, la senyora Saénz de Buruagael, fins a un 6,9% el seu poder adquisitiu no sofrirà gens ni mica, tampoc el del senyor Mazon, tot i que només s'incremente un 0'5%, i que mai els veurem oprimits per poder arribar a la fi de mes.

Que pugen els sous sempre és una bona notícia, però uns sous desorbitats d'aquells que es dediquen a la política, fa nosa, ja que, la política ha de ser una feina, no un lucre. Malauradament, veiem massa vegades i de segur continuarem veient, que no tots els polítics demostren la mateixa dignitat ni la mateixa moralitat i més encara quan frenar les desigualtats, en moltes ocasions, està a les seues mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada