Una actuació molt significativa... o no?

El futur del Mercat Central de Castelló serà diferent del present. Quantes vegades hem sentit aquesta frase o alguna altra semblant en els darrers anys? El rebost de la ciutat, nom amb què va popularitzar-se inicialment el mercat,  celebrarà a la fi de l'any vinent el seu 75 aniversari. Un edifici obra de l'arquitecte Vicent Traver Tomàs, ubicat al costat sud de l'antiga plaça Vella, hui Major, que mantenint una certa unitat arquitectònica amb l'edifici noble de l'ajuntament, va costar en el seu moment, 1949, poc més d'un milió de les antigues pessetes.

Van haver de transcórrer 15 anys, fins a arribar al 1964 perquè el recinte tinguera la seua primera gran transformació, en annexionar-li per la part sud la pescateria, i 36 anys més, el 1985, perquè una nova millora vera la llum, la remodelació de la plaça porticada de Santa Clara i la creació de l'aparcament soterrani per facilitar l'accés al recinte tant pels venedors com pels clients.

En febrer del 2019, amb motiu del 70è aniversari del recinte comercial municipal, l'ajuntament va anunciar la que anava a ser, una nova actuació, la remodelació de tot l'edifici a través d'un procés participatiu obert i amb cofinançament europeu procedent dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, una inversió xifrada en més d'1,4 milions d'euros que, a més de fer valdre l'edifici, aprofitaria el potencial i multiplicaria el seu paper com a motor de dinamització.

El projecte, a més a més, suposava una inversió complementària propera als 5 milions d'euros, quantia que estava previst s'assumira amb capital privat, a canvi d'una concessió municipal per explotar un espai gastronòmic sota una cúpula i terrassa a l'aire lliure al terrat durant 25 anys, però el 14 de març del 2020 va arribar la pandèmia i tot va frenar-se.

D'una manera o altra, amb més o menys èmfasi, però en tots els casos, als diferents programes electorals de les formacions polítiques que concorrien a les passades eleccions municipals, el mercat i la seua reforma tenien un pes específic. Finalment, l'acord entre PP i Vox, va portar un canvi de govern i, el nou equip encapçalat per la senyora Carrasco, vol fer realitat allò que constituïa una bandera de la seua candidatura, renovar el mercat central.

Ha passat si fa o no fa mig any de la presa de poder i en aquests dies, dins un projecte més ambiciós de transformació del centre de la ciutat, la remodelació del mercat, sembla torna a traçar un nou full de ruta i pren novament protagonisme, i després d'una primera reunió entre municipalitat i venedors, sembla va a crear-se una comissió mixta venedors-tècnics municipals-representants del govern, encarregada de definir les línies generals del projecte de reforma, amb la proposta de traure a concurs durant el 2024 la redacció d'aquell, per poder inaugurar la remodelació, abans del final de la present legislatura, el maig del 2027.

Fa unes setmanes, no moltes, va fer-se públic que seria el 8 de desembre quan haurien de quedar definides les taules de treball per part dels comerciants i que la setmana abans de Nadal, es procediria a la constitució d'aquesta comissió mixta.

És veritat que Castelló mereix un mercat central en condicions, en millors condicions que les actuals i més d'acord amb el que una ciutat moderna necessita, però no és aquesta la primera ocasió en què, com hem vist i pogut comprovar, la proposta il·lusiona a venedors, veïns i autoritats, i que malauradament, per un motiu o l'altre mai ha arribat a realitzar-se. Serà ara el moment òptim i oportú, o no? Com passa en altres ocasions, només cal esperar i, ja se sap, temps per venir futur...

És aquesta sens dubte una possible actuació molt significativa en un edifici que, sense cap dubte, mereix un pla de condicionament i modernització adient, tant per la seua ubicació, un lloc clau al cor de la ciutat, com per la seua importància social i històrica en l'esdevenir del nostre poble.

Cal valorar de manera molt positiva la voluntat de complir el compromís adquirit, però Déu no vulga que aquesta siga una nova promesa buida, pura retòrica, paraules sense fets, estratègies de propaganda, i com diuen al meu raval "poc viurà qui no ho veurà".