Cadascú a sa casa fa el que vol...

...el que pot o el que li deixen, afegiria jo. Aquesta frase tan explícita m'ha vingut al cap aquest matí en veure una fotografia que circula per les xarxes socials on es veu el nostre bicentenari, volgut i estimat casino antic, ple de banderes espanyoles penjant dels seus balcons, supose que guarnit, de manera especial, ahir dia 6 per commemorar l'aniversari de la Constitució, comptant amb el beneplàcit dels seus socis.

També a la vegada, serà casualitat o no, m'he trobat, a les xarxes, una frase més que contundent que no sé qui ni quan s'haurà pronunciat, amb la qual m'he sentit identificat i que ve a ficar el contrapunt a allò de la bandera: "L'orgull d'un espanyol no hauria de ser presumir d'una bandera, l'orgull seria presumir d'una sanitat, una educació, una justícia i una premsa de qualitat".

Res tinc contra aquells que pengen dels seus balcons, finestres o espais particulars la bandera d'Espanya, però tinc ben clar que no se és més patriota perquè tragues la bandera al carrer. Cadascú pensa com vol i estima la seua terra a la seua manera i lluita pel seu país, però la bandera, més enllà de la representació oficial del país, és un concepte abstracte i, per tant, irracional.

És cert que l'esquerra espanyola no ha sentit massa fervor per la "rojigualda" perquè la identificava amb la dictadura franquista, que la va imposar després de guanyar la Guerra civil, tot i ser molt més antiga. És cert també que al llarg de la democràcia ha tingut una relació carregada de prejudicis i complexos de tipus sentimental i ideològic, tal vegada per ser massa emprada com a instrumentalització per a altres fins polítics per la dreta espanyola, però al mateix temps és cert que sense ser Espanya un estat plurinacional, sí que el nostre país està format per un conjunt de nacionalitats històriques, entre elles la valenciana, la qual cosa ve a significar que Espanya és un Estat de nacions, és a dir, un Estat en què la mateixa Espanya no és una nació, de manera que a pesar de ser l'ensenya nacional representativa de tot l'estat, per sobre d'aquesta, per lògica, hauria d'estar, al nostre territori, la senyera valenciana i si m'atabaleu la local, amb la franja verda.

Que en les institucions públiques haja d'aparèixer la bandera nacional al costat de l'autonòmica és, agrade o no, obligatori. D'altra banda, que per festejar o recordar esdeveniments de tipus socials, esportius o cívics, dels balcons i finestres dels domicilis particulars pengen banderes nacionals, autonòmiques o locals, és cosa de cadascú, però que un casino, una associació per definició integrada per persones amb interessos, condicions o característiques diverses, òmpliga els seus balcons amb grans banderes espanyoles és, a parer meu, fer un ús partidista de les seues instal·lacions i fer un mal servei, com a mínim, a part dels actuals socis i, més encara dels futurs, en una societat plural com és la castellonenca.

Si el nostre "casino antic", com em consta, vol llevar-se l'etiqueta d'eclèctic, ranci, d'entorn exclusivament masculí, burgés i elitista, de ser un lloc només per "la bona societat", i vol continuar obrint-se a la societat plural, accions com aquesta d'omplir les seues balconades amb grans banderes nacionals, tot i ser ahir el millor dia propici per fer-ho, no crec fora el més encertat.

El casino hauria de fer el possible i impossible per mantenir certa neutralitat política, evitant accions que poden entendres com a polítiques, i que continuara amb els esforços d'avançar amb l'accés a la cultura i el divertiment.

Banderes independentistes, espanyoles, catalanes, valencianes, bandera arco iris, de l'orgull, multicolors, que simbolitza els moviments de les orientacions sexuals i identitats de gènere tradicionalment discriminades i perseguides, que demanen respecte per la diversitat de qualsevol classe, totes han de ser acceptades a les façanes dels espais privats particulars, perquè cadascú a casa seua fa el que vol, una cosa ben diferent és, des d'una institució, "voler guanyar-se el govern de torn" aprofitant un moment, un govern, una diada...

Si el casino antic de Castelló vol continuar sent un element social dinamitzador de l'àmbit cultural castellonenc, no hauria de tornar a "patinar" en accions com aquesta i pensar que en els anys de la segona desena del segle XXI, nous temps amb noves mentalitats i nous escenaris socials, demanen més pluralisme.