El costum de queixar-se...

Un dels hàbits més repetits per les persones en el nostre dia a dia és la queixa. El fet de queixar-nos, lamentar-nos, protestar o reclamar, és un costum habitual en la nostra forma de viure, d'abans i d'ara. Acabe de llegir que les persones ens queixem una mitjana d'entre 15-20 vegades al dia.

Últimament molta gent es queixa per tot. Res els agrada. Si es fa, perquè es fa, i si no es fa, perquè no es fa. La qüestió és queixar-se per tot. Aquesta és la tònica que adopten una gran part, per no dir la totalitat, dels ciutadans en algun o altre moment. Molt fàcil resulta queixar-nos de tot el que ens envolta, sobretot si són serveis públics que, directament o de manera indirecta paguem entre tots.

Us convide a reflexionar i pensar quantes vegades us heu queixat en aquest darrer mes, i quins han estat els fets que han ocasionat les vostres queixes. De segur que la pujada dels preus, el soroll, la brutícia, la saturació de les urgències sanitàries, els impostos, les llistes d'espera, l'encariment de la vida, la manca de puntualitat i mil coses més han estat objecte de queixa.

Hi ha coses que jo no faria, o decisions que jo no prendria, però que ho facen els altres no vol dir que estiguen mal fetes o incorrectes, o no valguen per a res. I no dic que no calga queixar-se del que considerem que no funciona. Però potser s'ha arribat a un moment que, la queixa, es pren com a costum i sembla que res ens agrada. O tal vegada la queixa, envers allò que afecta a tots, ha existit des de sempre i ve intrínseca en la persona?

La millor manera de conéixer si hi ha hagut queixes i quines han estat les principals dels veïns de la nostra ciutat al llarg de les darreres dècades és acudir als periòdics, als mitjans de comunicació escrita, a les hemeroteques i comprovar si el costum de queixar-se ha estat una realitat...

I, vet per on, tal dia com hui, però fa 43 anys, dues queixes sonades prenien fort protagonisme a la nostra ciutat. D'una banda, i amb el pompós títol "Navidad de pan duro" els castellonencs ens queixavem del tancament de les panaderies els dies 25 i 26 de desembre del 1980, obligant el veïnat a comprar pa per tres dies, 24 nit de Nadal, 25 Nadal i 26 segon dia de Nadal, considerant que si els forners mereixien el seu descans, també tractant-se del pa, un producte que aguanta poc, que prompte s'endureix, trobar dos dies consecutius amb les panaderies tancades era massa, i és que, en aquells anys, el costum de congelar-lo no estava encara aprés i assumit pels castellonencs.

D'altra banda, per aquelles dates funcionaven a Castelló dos aparcaments soterranis públics per a vehicles, ubicats a la plaça d'en Cardona Vives i del Rei en Jaume, gestionats per l'empresa AZA, aparcaments de Saragossa S.A., que per allò que "tot puja", l'empresa havia sol·licitat a l'ajuntament la possibilitat d'augmentar el preu per estacionar, acceptant-se per part de la Comissió de Govern Municipal la proposta, de manera que, ara amb el titular "Aparcar costará más caro", apareixia una nova queixa, per l'aprovació de les noves tarifes que es situaven en 35 pessetes pe rla primera hora o fracció i 30 a partir de la segona o fracció. Quina barbaritat!!!

I és que abans i ara, l'imprevist, sempre ha generat tensió, tot i que he llegit en algun lloc que tota queixa és com un balancí, fa que et mogues però no avances. Ara, més de quatre dècades després d'aquelles sonades queixes, ho veiem des d'una altra perspectiva, fins i tot ens produeix un cert somriure.

I cada any porta les seues queixes, més encara cada temporada, algunes repetitives, altres noves fruit de l'anomenat progrés. Només cal recordar com aquest any els mosquits a l'estiu, el manteniment dels camins rurals del terme, la poda dels arbres, les multes per circulació al centre o els problemes d'aparcament, han estat, i en alguns casos continuen estant, en boca de tots.

Tant és així que, segons la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions que funciona al nostre consistori com a servei d'escolta ciutadana per millorar la ciutat, només en el primer semestre d'aquest 2023 que estem a punt d'acabar han estat de 650 les queixes rebudes, sent els habitants del barri del Grau els qui més en generen.

Amics, tot just hui, dia abans del dels innocents, no està de més recordar que si canviem la manera de veure les coses, les coses canviaran de forma i no hi ha res que dure cent anys...