Aquell va ser el primer...

Trenta-quatre anys després d'aquell 1945 any que marca un abans i un després de les nostres festes de la Magdalena, la polèmica se centrava en l'enfrontament entre els partidaris de mantenir unes festes en què els veïns no deixaven de ser més que espectadors i aquells que creien haver arribat el moment d'una renovació festera advocant per unes festes que foren cada vegada més espontànies, populars i participatives.

Uns i altres continuaven preguntant-se com devien continuar sent les festes. Aquesta reflexió, moltes vegades íntima i personal, a la fi de l'any 1978 va fer-se col·lectiva, sent l'Ateneu de Castelló, una institució cultural nascuda l'any 1925 i renovada a partir de 1965, presidida en aquell moment pel senyor Luís Prades, tot un referent cultural i artístic de Castelló, qui va prendre la iniciativa d'organitzar el que havia de ser "Primer Congrés Magdalener"

Sense cap mena de tutela i encara amb un ajuntament predemocràtic, amb l'alcalde senyor Pla i una "Junta Central" presidida pel regidor Miguel Mulet Ortiz, que van oferir tot el seu suport oficial, tal dia com hui, 26 de febrer de 1979, fa 45 anys, als locals de la delegació de la Conselleria de Cultura les primeres reunions, i les plenàries a l'Ajuntament, van començar les sessions.

Un Congrés que es va plantejar de manera molt àmplia, com "una reflexió col·lectiva sobre qualsevol aspecte de les nostres festes" des del sentit més tradicional fins al sentit que havien de tenir les gaiates, passant per la romeria i els símbols d'aquella, el rotllo i la canya; es tractava d'analitzar a través de 6 ponències tots i cadascú d'aquests grans nuclis temàtics.

A tall de conclusió de les diferents sessions de treball van sorgir una sèrie de recomanacions que en resum consideraven que la festa de la Magdalena havia estat i havia de continuar sent la festa de germanor de tot el poble de Castelló, on hauria de continuar predominant el sentit tradicional de la celebració, que calia fóra explicat amb tot detall per evitar-ne l'oblit tenint cura especial de la romeria, buscant que no hi haja cap classe d'interferència que distorsione l'esperit d'aquesta.

D'altra banda, cal posar al dia, actualitzar la processó nocturna, mantenint el dia principal de les festes en el tercer diumenge de Quaresma i no s'ha de canviar, encara que potser caldria escurçar la durada de les festes després de consultar el poble.

En relació amb els símbols tradicionals per antonomàsia no cap cap discussió, són el rotllo i la canya, complementats i, per tant, motiu d'especial promoció, la varietat de colors en els mocadors de coll, i rescatar les xiquetes "del meneo" a la desfilada de les gaiates.

Advoquen les conclusions per fomentar les gaiates petites i individuals, mentre que les grans haurien de ser patrocinades per institucions, independentment que cal augmentar la participació de les associacions de veïns, procurant així estendre les festes als barris perifèrics.

S'hauria de tenir especial cura en potenciar l'òrgan central de les festes i els representants dels sectors, cadascú en unes tasques concretes; les comissions dels barris autonomia festera, l'òrgan central amb tasques de coordinació.

Com podem comprovar, les idees aportades constituïen més declaracions de principis sobre la major participació popular que indicacions precises sobre com aconseguir-la, per la qual cosa no van donar més de si, resultant fins i tot curió veure com aspectes de finançament i de la participació de la dona en la festa, així com la inclusió de nous actes en el programa oficial, van quedar sense desenvolupar.

Però el Congrés va tenir el seu fruit i les festes de l'any següent, del 1980, va comptar amb la presència, a la desfilada processional, d'una vintena de gaiates individuals, que retirarien les anteriors (alguna del segle passat), construïdes segons esbossos de diferents artistes castellonencs i amb un estil més modern.

Després van venir-ne tres més. El segon l'any 1986 convocat pels Moros d'Alqueria, un tercer el 1995 organitzat per la Federació de Colles i un quart, el 2017, promogut des del mateix ajuntament tots incidint sobre el futur de les festes seguint el rastre marcat per aquell primer que hui recordem especialment per ser el seu 45 aniversari...