Ser "de soca".

En els s. IX-X apareixen els sobrenoms que acompanyen al nom unipersonal que s'havia emprat fins llavors i des de la caiguda de l'imperi romà. El seu ús es fixa en els s. XIII-XIV, i serà a partir del s. XIV quan el cognom es fixa a una família i es passa de pares a fills donant lloc als llinatges.

Des d'aleshores la manera que tenen les famílies per destacar el seu llinatge és comptar generacions basades en els vuit cognoms de tots els besavis sumats. Si aquests vuit cognoms són originaris, endèmics, d'un territori concret, diem que la persona en qüestió és "de soca-rel", simplificat a Castelló dient que són "de soca", autèntics, fins i tot en sentit figurat, aborígens, descendent en línia directa dels primers pobladors en successió hereditària.

Trobar els cognoms "de soca" a Castelló no és tasca senzilla; tot i això, hui, el diari Mediterraneo, publica a la seua contraportada un curiós escrit signat per Adrià Bachero que fa referència a un estudi elaborat a partir d'un llibre del recordat professor Sánchez Adell, "Castellón de la Plana en la Baja Edad Media", contrastat amb les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, i que conclouen que els huit cognoms castellonencs històricament més comuns i amb forta presència entre el veïnat són Navarro, Martí, Salvador, Segarra, Ferrer, Miralles, Peris i Roig.

Tot i això, per mor de la immigració a hores d'ara, segona dècada del segle XXI, tot i que aquests huit cognoms poden rebre la categoria de més antics, ser més "de soca", no són aquests els hui cognoms més repetits a la ciutat, de manera que els Garcia, Martínez, Sánchez, López, Pérez, González, Fernández i Rodríguez, en són molts més, ocupant els huit primers llocs del rànquing.

Simplement com a curiositat cal ressaltar que els hui de soca-rel formen part dels 50 més repetits, però ocupant els llocs 12.Navarro, 15. Martí, 20.Salvador, 27. Segarra, 28. Ferrer, 37. Miralles, 46. Roig i 47.Peris. Aquesta comprovació no bé més que a fer realitat aquella dita Un no és d'on neix, sinó d'on peix, o cosa que és el mateix, el més important a la vida d'una persona no és e seu lloc de naixement, i si es correspon amb una segona, tercera o quarta generació, sinó el lloc on es creix, i on es viu i que s'estima.

Conec veïns "de tota la vida" i que ja habitaven la ciutat en generacions anteriors, pares i avis, i que mai s'han sentit "de Castelló", i ben al contrari, altres que podríem qualificar de nouvinguts, que porten una o dues dècades entre nosaltres i que s'han integrat tant, que coneixen i estimen la cultura castellonenca, les tradicions, la llengua i els costums igual o més que els "de soca".

Per això, hui en dia, en un món tan globalitzat, de tanta comunicació i interdependència el sentit tradicional de "ser de soca" ha de passar a un segon termini, ampliant el seu concepte bàsic, i considerar "de soca" aquella persona que estima les tradicions, que arriba a parlar la llengua nadiua, que s'esforça i fa seues la música, l'art visual i fins i tot la roba, la manera de vestir, en definitiva la cultura d'allà on viu, tinga per cognom Navarro, Martí, Garcia, Sánchez o també Aguinaga, Iturbide, Zuñiga, Baena, Caparrós o Duarte i més encara Constantin, Nicolescu, Stefan, Vasilescu o Chiang, Fang, Hung, Ko, Liang o Meng.

Dilucidar i alhora entendre l'origen d'una col·lectivitat com la castellonenca, de vila i ravals i establir vincles i coneixements entre tot allò que ha conformat el Castelló de hui, és i ha de ser el que, marque "ser de soca", si a més a més, es té un cognom que tens la sort, perquè no l'has triat tu, que ve de l'antigor, més que millor.

No podem ni devem tenir una mentalitat tancada. Tenint en compte que a Castelló estem censats al voltant de 170.000 persones, si la natalitat entre els nadius segueix en sentit decreixent, en pocs anys la majoria dels castellonencs seran fills i néts d'emigrants. Si hi afegim la quantitat de gent d'altres regions que hi resideixen, localitzar famílies de soca, en el sentit limitat i tradicional, a Castelló aviat serà com trobar una agulla en un paller.

Hem d'aconseguir que "tots siguem de soca", ampliar les mires, i tenir una gran fortalesa com a poble, els d'ací, els de soca de tota la vida, preservant tradicions i la identitat cultural i els nous de soca, estimant-les i fent-les seues, només així aconseguirem ser, a més d'un poble gran, un gran poble. S'apropen festes, un bon moment per, uns i altres, demostrar-ho.