Dies de fred, de cine, de bous i de negoci...

El Cine Royal, més tard Cine Romea, va ocupar el solar que va deixar la Pensió L'Estrella al Carrer González Chermá, 33 (actual passatge al carrer Al mig, 23) façana posterior al Carrer Esquiladores, n 35 (actual Mestre Chapi). Era un edifici de tres altures i façana modernista, essent l'arquitecte Francisco Tomás Traver. Amb capacitat per a 1.320 localitats, amb les seues butaques de fusta, els projectors instal·lats eren iguals als del Reial Cinema de Madrid,

Obert pel senyor Vicente Renau Torrent, el dissabte 26 de març de 1921, per reactivar l'activitat cinematogràfica a Castelló, els primers anys les sessions eren amenitzades per una orquestra de set professors, ja que en aquell moment les pel·lícules encara eren mudes; com els costos del manteniment de l'orquestra cada vegada eren majors, el 1929 va substituir-se aquella per una Orchestrola adquirida a l'establiment de Ricardo Caro, fins a l'any 1930 en què van arribar les primeres cintes sonores.

Al vestíbul hi havia un café amb tauletes a la porta, que només va poder estar obert 5 anys, ja que el maig de 1926, el governador Civil, Sr. Barco, va ordenar el seu tancament, sobre la base de l'article 99 de l'aleshores vigent Reglament d'Espectacles.

El dimecres 28 de febrer de 1934, hui fa tot just noranta anys, una fina capa de neu cobria les muntanyes del Desert de les Palmes, conseqüència del fred intens, lleuger plugim i fort vent gelat, que des de la vesprada anterior va sofrir la ciutat; una nevada que va ser general a tota la província.

En aquest ambient, s'anunciava al número 13588 de "El heraldo de Castellón" l'estrena, aquell mateix dia, d'una gran pel·lícula en espanyol, excepcional, que portava per títol "Susana tiene un secreto", produïda l'any anterior, el 1933 pels primers estudis sonors de tot l'estat espanyol, els catalans Orphea Films, i protagonitzada per Rosita Diaz i Ricardo Nuñez, dirigida per Benito Perojo, amb un argument centrat en el fet que Susana, durant el comiat de soltera, explicava als seus amics que va aconseguir conquistar el seu xicot gràcies a una invocació espiritista i, açò serà el que la va fer excepcional, amb una durada de deu minuts!!!

Però el més excepcional de tot no va ser l'estrena de la cinta, si més no, allò que va causar més expectació va ser la inauguració al local del sistema de calefacció que, malauradament, no he pogut saber en què consistia, però puc suposar que es tractaria d'un sistema de calefacció central, amb aigua, que proporcionaria una temperatura més o menys còmoda a tota la sala mitjançant algun sistema de radiadors.

Tot i que l'expectació que deguera suposar "l'invent" va marcar una època, va haver de fer front els dies següents a la forta competència que presentava el Teatre Principal, amb la representació de les sarsueles "Katiusca" i "Los Claveles" oferides per la Companyia de Sarsuela Espanyola d'Alberto López en la que figurava com a estrella la mezzosoprano / tiple valenciana María Muñoz Raga, de nom artístic Cora Raga i amb l'anunciat com a "magnífic esdeveniment taurí", correguda de bous "goyesca" pel diumenge següent, dia de la romeria de la Magdalena, que anunciava en la terna de matadors al valencià Vicente Barrera Carma, avi de l'actual vicepresident del Consell de la Generalitat, que venia precedit d'haver fet una gran temporada l'any anterior que va suposar dels 131 bous que va matar, 104 triomfs, amb orelles i "cues".

Si als espectacles li afegim la fira que estava "a punt" pel dia de la romeria, obtindrem uns dies de molt de moviment a la ciutat, la qual cosa va portar també que des de l'ajuntament s'obligara als neteja botes a "traure una placa", que es lliurava previ pagament de l'impost corresponent, per evitar així l'intrusisme a la professió i controlar el nombre i el negoci d'aquells.

Un any, el de 1934 que va acaparar encara en moltes més ocasions bona part de les portades dels diaris, per motius semblants als que hui recorde o qualsevol altre, com aquell que va donar-se a la fi de l'any, el 23 de desembre quan una sèrie del primer premi del sorteig extraordinari de la loteria de Nadal, el 2.686, va vendre's a l'administració del carrer González Chermà, avui Enmig. Encara es conta pel poble que la immensa majoria dels premiats foren els socis del Cercle Mercantil, i que es van repartir 715 milions de pessetes. Una autèntica fortuna.