I aquesta frase és la que m'ha vingut a la memòria aquest matí
quan he llegit el titular d'una notícia " La alcaldesa quiere que Correos
sea un espacio cultural y festero en Castelló".
D'entrada sembla que la senyora Carrasco ho té clar. Vol que
l'edifici, la històrica seu de Correus i Telègrafs a la plaça Tetuan de
Castelló, tancada des de final de març del 2022, ara propietat de la
Generalitat valenciana, siga d'ús públic i ciutadà per als castellonencs davant
del projecte que tenia pensat l'antic govern del Botànic per a aquestes
dependències.
Sembla que el nou govern municipal vol apostar fort perquè aquest edifici siga d'ús cultural, amb una sala d'exposicions i un espai per acollir el tantes vegades demandat, Museu de la Festa, perquè en trobar-se aquesta dotació al centre de Castelló, facilitaria la visita i la promoció de les festes, principalment entre els visitants a la capital durant tot l'any; per aconseguir-ho diuen que s'ha tancat una reunió a celebrar en els dies vinents, entre l'alcaldessa, i l'actual consellera d'Innovació i Turisme, la senyora Nuria Montes.
Si es fera realitat aquesta proposta, si algun dia quallara,
seria tot un encert de l'actual equip de govern i mereixeria el reconeixement
públic de tot el veïnat. Si en el moment de la compra per la Generalitat el fet
que aquella volguera remodelar-lo per acollir l'Institut Valencià
d'Excel·lència a Castelló i la seu territorial de la Conselleria d'Innovació,
Universitats, Ciència i Societat Digital, va agafar per sorpresa la ciutat, la
proposta que ara fa l'equip de govern en boca de la màxima autoritat local,
d'assolir-se ho seria encara més.
Però, tot te un però en aquesta vida, no hem d'oblidar que la ciutat compta amb un altre edifici, aquest ja per més de 10 anys de propietat municipal que, a hores d'ara, no té cap ús ni rendibilitat, l'asil del carrer Governador, tancat des del 2003, quan l'equip de govern aleshores del mateix color que l'actual, va desemborsar gairebé 17 milions per comprar-lo, i que ni els compradors ni els governants que han regit la ciutat després han assolit treure-li cap profit, tot i que va llançar-se que allí aniria entre d’altres espais una biblioteca o fins i tot seria dedicat a seu permanent del MUCC.
Que ara es llance "el caramel" de poder obtenir que el
principal edifici d'estil modernista valencià i neomudejar que tenim, situat en
l'entramat estratègic urbà, amb una imatge unitària i de gran contundència,
puga ser la cara visible i espai obert de la cultura de Castelló, de no arribar
a cap lloc, com està passant malauradament amb l'asil, serà un ridícul més, fum
de canya, propaganda per fer-se veure...
I com deia a l'inici tres eren tres; fins ací he parlat, un, de l'abandonat asil, dos, de la nova proposta de cessió de Correus, i el tercer? De segur que haureu també escoltat alguna cosa sobre la proposta municipal de la possibilitat d'adquirir l'antic edifici del cinema Rex, que des del 2004, per més de 20 anys, roman tancat.
Crec que va ser a la fi del 2023 quan també l'equip de govern va
fer públic l'inici de les converses amb els propietaris de l'edifici, per emprant Fons Europeus, comprar-lo i
reformar-lo i, dotar-lo de programació cultural.
Ara, he llegit, que l'equip de govern, està esperant un informe
que reculla l'estat de l'estructura i la viabilitat per adquirir-lo i si de
cas, després definir l'ús juntament amb els veïns de l'espai que comptaria a
més a més de diferents sales de cinema amb cafeteria i... "Una casa de
cultura".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada