Setanta-huit anys...

L'any 1946 va ser el segon de les renovades festes de la Magdalena. Del dissabte 23 fins al diumenge 31 de març, van tenir lloc un total de trenta-quatre actes, segons podem comprovar al programa oficial de l'ajuntament presidit pel senyor Benjamí Fabregat i aprovat en sessió plenària del 20 de febrer.

Uns actes que van tenir un preàmbul, tal dia com hui, festa de Sant Blai, el diumenge tres de febrer anterior, amb la celebració a la plaça de Bous del concurs convocat per la "Junta Central de Festejos de la Magdalena" presidida pel senyor José Miazza Bueso, per l'elecció del pasdoble que havia de constituir-se com a himne de les festes.

La plaça des de molt abans de les 15:30 hores, en què havia de començar "el concurs", tot i que l'accés era de pagament, 5 i 2 pessetes respectivament, segons fora el lloc a ocupar, ja presentava un ple absolut, entre altres motius perquè havia de ser el mateix poble qui, per votació popular, triara el pasdoble.

El premi per al guanyador va ser de 2000 pessetes. El Programa de l'acte va desenvolupar-se en dues parts. A la primera va desfilar la Banda Municipal de Música, amb els seus cent components, al capdavant de la qual estava el director el senyor Eduard Felip pe a continuació interpretar-se els vuit pasdobles que es van presentar al concurs. La segona, després d'un xicotet intermedi, va iniciar-se amb la reinterpretació novament dels pasdobles i de l'himne nacional. Després els assistents van anar dipositant els seus vots en unes urnes i, d'acord amb les bases, a continuació va efectuar-se l'escrutini a l'Ajuntament.

El resultat va ser que el pasdoble compost pel senyor José García (l'irrepetible mestre Pepito García), va obtenir 1.262 vots, mentre que la partitura que va obtenir el segon lloc va ser votat per 679 persones.

Des d'aquell dia, l'obra proposada pel mestre García es convertiria en l'himne de les festes i no ha deixat, ni en els temps més difícils, de posar música als moments més estimats de generacions de castellonencs i de restar al cor dels veïns.

Fins i tot l'any 2017 i en vespres de les celebracions magdaleneres, va fer-se viral a través de la coneguda xarxa social whatsapp, i gràcies a l'esforç del senyor Antoni Ripollés, una divertida traducció gràfica de l'obra mitjançant emoticones, aconseguint fer-la encara més popular entre el jovent.

L'any 2021, en què es compliren 75 anys d'aquella elecció, la banda municipal de música, dirigida pel mestre Marcel Ortega, per commemorar l'efemèride, va celebrar-se el diumenge 16 de maig, a l'auditori, un concert homenatge, podent-se escoltar alguns dels pasdobles que aquell 3 de febrer del 46, van competir amb el 'Rotllo i Canya', obres com 'Aires levantinos', de Bernabé Sanchis; 'Gaiates i traques', de Joaquim Sanchis i 'Castàlia', dels germans Terol. A més a més, va poder-se escoltar l'obra "Quadres Mediterranis", composta per l'antic mestre de la Banda Municipal, Eduard Felip. Per descomptat que el concert va tancar-lo la peça que, el mestre García, va compondre fa quasi 80 anys, com ens ho recorda una placa commemorativa, en una casa del carreró de les monges, hui Nuñez de Arce.

No sé si aquest dissabte o tal vegada demà diumenge, 78e aniversari d'aquella elecció, des de l'àrea de cultura de l'ajuntament o des de la mateixa banda municipal, hi haurà prevista alguna celebració o record, en cas de ser així, jo no ho he vist reflectit en cap lloc. Llàstima.

Avui, el meu xicotet record envers una efemèride, envers un pasdoble, envers José García, un home que aquells que van conéixer-lo defineixen com baixet, grassonet, de cabell blanc i mirada entre bondadosa i sorneguera, un músic plural per a tots els tons possibles, organista de Lledó, investigador, compositor i intèrpret al piano, recuperador de músiques, danses i cançons i que es convertia en un gegant en haver d'improvisar davant d'un piano.

Gràcies mestre, per haver-nos deixat per sempre aquesta peça clau, primer seua i després de tots, una composició musical que inclou una gran força melòdica i expressiva, representativa com cap de la idiosincràsia i el temperament del poble de Castelló. Per molts anys!