Un parc dotat des d'un principi d'arbrat, però sense cap mena de
construcció. La primera edificació que es va construir va ser l'any 1869, la
caseta per als peons encarregats de la seua cura. Hauran de passar encara més
de cinquanta anys perquè en 1925 es decidira la construcció en un lateral del
parc d'una Pèrgola, per a la qual va destinar-se la suma de set mil dues-centes
seixanta-sis pessetes.
Aquell recinte a l'aire lliure en forma circular envoltat de biguetes de
formigó, amb pilars revestits de rajoles, amb un banc perifèric de pedra, que
tenia una barana de ferro a sobre del respatller i el paviment del terra era de
rajola ceràmica decorada, tenia al centre del cercle un petit estany i dins del
mateix un altre enjardinat amb palmeres i diferent vegetació, als anys 30, 40 i
50 del segle passat va marcar tota una fita a l'essència ciutadana,
convertint-se instantàniament en el principal eix d'esbarjo i lleure dels
castellonencs.
Tot i que al llarg de la seua existència va sofrir alguna remodelació, invertint-se allà pels inicis dels anys 60 uns 18 milions de pessetes per poder fer servir el recinte per activitats més variades que les inicials, balls, revetlles i concerts amb les principals orquestres locals, a mitjans d'aquella dècada la pèrgola va anar caient en desús plantejant-se la seua substitució per un edifici cobert que poguera acollir actes més variats, des dels mateixos balls, les presentacions gaiateres, fires i fins i tot combats de boxa.
Un nou recinte va prendre forma al parc, una estructura metàl·lica,
circular, sobre la qual s'assentava una cúpula i tot el recinte quedava tancat.
Tal dia com hui, un 20 de febrer de 1971 dissabte, fins i tot un ministre, el
d'Informació i Turisme, el senyor Sánchez Bella, va presidir l'acte d'inauguració al costat
de la màxima representant festera de l'any, la senyoreta Maria Melchor Nos i
l'alcalde el senyor Grangel.
El temps va fer la resta i aquella estructura de ferro circular de dubtosa
estètica tot i ser per molts anys el centre lúdic de la ciutat, mai va fer
oblidar el record de l'antiga Pèrgola i així, a la dècada dels 80, sent alcalde
el senyor Tirado, fins i tot va construir-se una rèplica en una plaça a les
espatlles de Grapa.
L'any 2011, després de quaranta anys "de Pèrgola" la Generalitat de
Francisco Camps, emmarcada dins l'aposta del Govern valencià per la creació
d'infraestructures culturals d'avantguarda, per a una societat moderna i de
futur, una societat que deia apreciava les tradicions i la festa, va
proporcionar a la ciutat un nou edifici que havia de ser el nou punt d'unió i
de trobada, substitut de l'antiga Pèrgola, un espai de projecció i dinamització
cultural i social, que a partir d'aquell moment acollira tots els esdeveniments
socials de la ciutat i tots els que s'organitzaven i contribuïen a enriquir el
món de la festa a Castelló, el Palau de la Festa.
I ara què ens preguntàvem els veïns? Què passarà en la Pèrgola de Ribalta?
Tretze anys després la pregunta continua sense resposta. Hi ha hagut de tots
els colors, només cal repassar les hemeroteques, des d'aquell 2003 en què el
PSPV portava al seu programa electoral la demolició del recinte municipal,
reafirmat el 2006 per l'aleshores regidor d'urbanisme i Obres, el senyor
Moliner, i apostar per la seua recuperació com a jardí romàntic, fins a
defensar-se als inicis d'aquesta segona dècada del segle XXI la recuperació i rehabilitació integral de
l'edifici, amb un projecte enllestit amb
cost econòmic de 2'5 milions d'euros que anaven a eixir del pla EDUSI.
Aquesta setmana passada s'ha escrit el darrer capítol fins ara,
protagonitzat per l'alcaldessa Carrasco i el conseller Barreda, reprendre el
projecte de rehabilitació, coprometent-se el consistori a modificar el Catàleg
de Patrimoni per donar cabuda a l'obra, a la vegada que demanarà fons a la UE i
la Conselleria de Cultura incloure una partida econòmica al pressupost de 2,5 milions d'euros per col·laborar en la reforma.
El consistori "modificarà" i "demanarà", la Generalitat
"inclourà"... Temps tots futurs, i com ve diem al nostre poble el
futur sempre és incert i més si hi ha d'haver per mig un bon grapat de milers
d'euros.
La realitat és el passat i el present, i el del vell edifici de la Pèrgola
de Ribalta, és que hui compleix 53 anys, sense possibilitats a curt termini i
sense diners per tirar endavant cap projecte, la realitat és seguir tancada,
fent pena i quasi, quasi donant vergonya…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada